La tradició és creativa

Fira Mediterrània reivindica la renovació de la cultura popular

D’un cartell en què el 73% consten com a estrenes només es pot parlar que es tracta d’una fira creativa (36 de 79 són absolutes). Hi ajuda, és clar, els cinc anys que, des de Fira Mediterrània, es visualitza la labor en la proliferació de l’Obrador d’arrel (sumen el 35% del total de la programació d’enguany). Amb tantes estrenes, es fa difícil poder fer un recull de crítiques sobre aquests espectacles, però sí que es pot donar context a partir de les trajectòries dels artistes. Som-hi!

Programació escolar

La cultura popular apel·la a la tradició de les comunitats i també a la seva contínua connexió amb els ciutadans d’avui. Per això, enguany el cartell s’obre a més accions al carrer per fer-se accessible i seduir la curiositat dels espectadors espontanis (de les 135 funcions previstes, 75 es faran al carrer i 9 de les 60 funcions de sala serà al públic escolar).

Pel que fa a escolar, estrenen companyies consolidades com La Baldufa, amb Teatre de l’Aurora i Inspira teatre. I, com a exemple, s’estrenen Cinc cèntims amb Mular (o la gran captura). La Baldufa es caracteritza per provar contínuament nous llenguatges. Preesenten un text antibel·licista: Fantasmes de guerra. Debuts de disciplina seus anteriors són, per exemple, Imperfect (atrevint-se a ballar amb Sol Picó) i Amal, que abordaven el circ. Júlia Vernet en destaca d’aquest espectacle en la capacitat d’enllaçar una història sobre les crisis migratòries “amb les acrobàcies pensant en un públic infantil”.

Teatre de l’Aurora provarà ara amb Història d’un lladre. Abans també havien atacat les relacions tòxiques d’amor (Sí sí sí). Josep Maria Viaplana en destaca d’aquella obra com “la fina frontera del consentiment”. Pel que fa a Inspira Teatre també estrena Nallar. Adreçada a canalla. D’aquesta companyia recollim l’opinió de Martí Rossell sobre Sotabosc el seu anterior muntatge: ”que imagina la melodia de les fulles”

Al carrer

La companyia Voël ja va sorprendre als congressistes del MondiaCult, dins d’una actuació a La Mercè fa uns dies amb Immaterial. Ara pràcticament tanca la fira amb Immaterial. La companyia de circ familiar (Nanuq) ja havia ensenyat un projecte similar a Fira Mediterània: El pou de la gallina. Projecte Réditus. Jordi Bordes titllava de preciosa la proposta de rellegir llegendes dels pobles amb una acció artística.

Marc Fernández és el coreògraf d’Aleta, un nou treball de dansa a partir dels castellers. Magí Serra (Cossoc) és un còmplice destacat (La potència popular de les colles castelleres ha tingut dues propostes singulars, vinculades a Fira Mediterània els últims anys, com a mínim. És el cas de Pilar de dos (premi Delfí Colomé) , una peça breu però solida diu Iolanda G Madariaga; i Fargar, un espectacle de dansa vertical que també feien insòlites construccions.

Teatre i dansa de sala

De nombre absolut de propostes escèniques (34), destaquen les 24 actuacions d’arts escèniques i cultura popular de companyies catalanes, que representen el 71%.

Glòria Ribera és una entusiasta revolucionària del cuplet. Amb les tonades de fa dècades, rellegeix la Catalunya actual. Ho farà amb el nou espectacle Bomba va, com ja ho havia fet amb Parné, una paròdia incendiària. Ana Prieto en deia “Castissa i postdramàtica”.

Pol Jiménez també mostra un espectacle que surt de l’Obrador d’arrel. Aquest bailaor de flamenc estrena Cafè de copla. Tot i la seva joventut fa anys que és professional. De La Oscilante Jordi Sora tiutlava: “Qüestió de gèneres“.

Mosaic és un projecte de La Llançadora, una xarxa de dansa d’arrel de la Catalunya entral. Fa un parell d’anys van denunciar la relació d’abus dels caps a les joves treballadores en les empreses tèxtils. Fiblades no deixava indiferent i completava el quadre amb els records d’antigues treballadores de la fàbrica o es va representar. Jordi Bordes aplaudia la necessitat a abordar les històries anònimes.

Sol Picó estrena a Fira Mediterrània un espectacle (La Cordero i el seu exèrcit) que, posteriorment, farà temporada al TNC. El director, Jordi Fosas, ja li va concedir l’oportunitat d’inaugurar una Fira amb un espectacle esclatant sobre les bandes de València. Animal de séquia (2019). Jordi Sora la defniia de Mascletà corporal.

La venidera és el nou projecte d’Irene Tena i Albert Hernández . Després de la seva etapa com a ballarins principals i solistes al Ballet Nacional de España. Debuten amb l’influx de Marcos Morau que van conèixer arran d’Afanador. Enid Negrete admet que és un espectacle impactant que serà difícil d’oblidar.

Lluki Portas és una artista que rescata una història familiar i el converteix en un petit passatge itinerant (Mudanzas Portas). Ella ja havia gravat l’àvia amb un espectacle celebrat (però massa poc representat) com Ningu no va als aniversaris d¡a l’estiu. Núria Cañamares destacava el doble fons d’un ambient de festa. Portas és membre de la companyia Hermanas Picohueso. El cap de setmana vinent representen a l’Escena Poblenou, Dama dictadura. Judit Martínez en lamenta d’aquesta peça un excés de safareig per a una simple història de revista el cor.

Ramon Bonvehí és un col·laborador habitual de Carla Rovira (per exemple, amb peces com Màtria….). Elisa Díez celebrava d’aquest muntatge, rescatar una història oblidada. Ara, Bonvehí, al costat de Francesca Vadell s’ensiden en sabers ancestrals a Això no té remei.

Propostes musicals

Molt més dispersa és la distribució de propostes musicals (45) que provenen de Catalunya (42%), l’Estat espanyol (31%) i internacionals (27%).

Núria Andorrà proposa una instal·lació musical al Jardí del Casino aquest dijous (Esquellòrium). Altres anys havia presentat NU.A a Fira Tàrrrega, en què els esquellots quedaven repartits sota de les butaques del pavelloó municipal perque el públic els fes dringar. Jordi Bordes parlava de la potència sonora per sobre de tot.

El Niño de Elche i Refree signen concert divendres a la sala gran del Kursaal (Cru+es). Refree és un habitual de la Fira, que alerna amb músics de molt divers registre. El Niño de Elche, de fet, també va actuar fa uns anys amb un singular doblet amb María Muñoz, de Mal Pelo: 7 lunas. Iolanda G Madariaga recneixia una certa atracció per propsar un viatge per camins poc transitats.

Filomena és un grup per a públic familiar que s’estrena a la Mediterrània. Arnau Tordera ha fet els arranjaments i la direcció d’un repertori que inclou lletres seves d’El Pony pisador o Cor de Carxofa, entre d’altres. Tordera és un músic singular: L’any passat va fer el pòrtic de Fira Mediterrània amb el musical Sardana superstar. Carme Canet la descriu com “l’astracanada més divertida que he vist mai“

El pressupost de la Fira Mediterrània és d’1,4 milions d’euros, 360.000€ provenen del programa Obrador d’Arrel, que impulsa la Fira amb el suport de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de Cultura. És una aposta clara a què se sàpiga rellegir la cultura tradicional amb els ulls d’avui, incorporar grups de dansa popular com és el cas de Fars, de l’Esbart de Ciutat Comtal (l’any passat, Esbart Maragall va ballar Fos) i també aquesta Llançadora, que hem citat abans.

Molt bona Fira Creativa de la Mediterrània!