En un món en què la mirada políticament correcta “puritanitza” les relacions de parella a l’escenari, Sí Sí Sí és un cant a la llibertat, a la festa, a la celebració sensata, que construeix des de la confiança, des d’una intimitat que tothom pot reconèixer i que, així i tot, manté l’alerta per les accions errònies (molt lluny de la impunitat de La manada i el cos judicial de Jauría). Ann Perelló és la presentadora d’una mena de conferència que s’expressa des del jo. Han adaptat la mirada d’Eleanor Bishop i Karin McCracken a la realitat de Mallorca, de Barcelona, d’Igualada. Ho fa, sota la direcció de Joan Arqué i amb l’acompanyament (a l’espai sonor i, puntualment, interpretatiu de Víctor Miguel), utilitzant testimonis que expressen històries íntimes de relacions sexuals consentides, o no.

Com a Hermafrodites a cavall (o la rebel·lió del desig) posen el focus en un espai íntim i els testimonis s’expressen honestament, a vegades amb dolor, altres reconeixent que una persona s’equivoca i que el deure és corregir quan ha fet mal. La peça allibera sexualment sense convertir-se en la bandera del poliamor (sovint, per contrarrestar la mirada fosca i de por se salta a l’extrem contrari). Simplement, el personatge que interpreta Perelló (i que té tanta realitat com la de la psicòloga que interpretava Marta Marco a Bèsties) parla al públic, com ho faria amb un amic en confiança, seduint en les parts més anecdòtiques i ferint quan hi ha el dolor de la seva amiga que va patir una relació d’abús amb la persona que li agradava.

Sí sí sí és un cant íntim a la sexualitat ben entesa. A gaudir compartint amb l’altra. A fer veure que la paraula “consentiment” és massa estreta, amb un to de negatiu d’amenaça judicial i social quan, del que es tracta és de viure la relació amb el gaudi de l’altre, escoltant-se, desdramatitzant-ho. En definitiva, celebrant l’amor i el sexe.