Veritablement, veure a Núria Espert convertida en Lear, és ja una mena de miracle teatral. La grandíssima actriu aconsegueix representar amb tota la força al vell Lear, que té exactament la seva edat. I la seva interpretació i la seva energia són el mirall del gran personatge. El qüestionament de les seves filles sobre l’amor al pare, té respostes que confonen a Lear i el porten a rebutjar i menysprear la seva filla Cordèlia, l’única que li diu la veritat, que li confessa el seu amor filial d’una manera sincera. Aquesta és la tragèdia que ens farà veure les guerres amb França, la solitud de Lear al final, només amb el seu fidel bufó quan es retrobarà amb Cordèlia. 

Les escenes de la tragèdia són espectaculars. Els intèrprets són els millors actors catalans. El Lliure es transforma i es divideix en dues grans grades al mig de les quals hi ha l’escenari, llarg i estret però multiforme i variable, conjugat amb les filmacions de dalt de les grades d’espectadors i submergint al públic en l’espectacle, en la història, fins i tot en la música, en l’argument, en els personatges…Quasi tres hores d’un espectacle que se’ns fa curt.