Tota la potència que té l’obra ‘El rei Lear’ demana una resposta també potent dels intèrprets. Sense aquesta resposta, almenys pel que fa als que tenen els papers principals, no s’hi valen sofisticacions estranyes ni modernors imposades. En aquest muntatge dirigit per Lluís Pasqual els intèrprets hi són i, al llarg de les gairebé tres hores de l’obra —amb entreacte inclòs— molts d’ells tenen l’oportunitat d’aixecar i defensar el seu personatge.

Ho fa l’actriu Núria Espert, en el paper protagonista del rei Lear, amb una saviesa de veterania que, precisament perquè sembla que estigui de tornada de tot, encara guanya més força, que és com es deu veure el teatre quan s’arriba a la ratlla dels 80 anys havent-ne passat 60 trepitjant els escenaris.

Ho fa també l’actor Ramon Madaula, en un moment de la seva llarga trajectòria d’una maduresa excel·lent, aquí en el paper del comte de Kent, tant en la seva primera faceta, encara gaudint del favor del poder, com quan s’amaga darrere d’un parlar dialectal, amb gorra i vestimenta de pòtol i descurat en l’endreça, amb cabell que no ha vist el barber durant mesos.

Compleix amb escreix el versàtil actor Jordi Bosch, comte de Gloster, mesurat en les seves primeres aparicions i creixent en la sospita fins a la tragèdia que el deixa cec, sota brutals tortures sanguinàries provocades pels qui abans es banyaven en l’amor sense saber que podien caure en la violència i que per uns segons fan tancar els ulls de segons quins espectadors més sensibles perquè el teatre no és el cinema i el que hi passa es viu com a real. (…)