CRÍTIQUES

VALORACIÓ
8
SUSPENS i HUMOR NEGRE
Publicat el: 13 de novembre de 2017
CRÍTiCA: La calavera de Connemara
A les terres de la
verda, plujosa i freda Irlanda, al nord Oest està el comptat de Galway. Allí on
John Ford va rodar la seva immortal comèdia L´home
tranquil-The Quiet Man, amb John Wayne i Maureen O´hara el 1951. La regió
de Connemara forma una península entre aigües i conserva vius els orígens de la
cultura gaèlica. A una petita població rural d´aquesta zona encara força salvatge,
allunyada de les zones urbanes i a principis dels anys 90, transcorre l´acció
de l´obra de Martin McDonagh. L´escenari convertit en una amplia franja verda de
gespa (un encert de l´escenògraf Marc Salicrú), separa les butaques dels
espectadors a banda i banda, esdevé segons les escenes el cementiri, la sòrdida
casa del protagonista o el magatzem d´ossos desenterrats.
A diferència dels
alegres i vitals personatges de la pel.lícula de Ford, els quatre personatges
de La calavera de Connemara, viuen
amargats i solitaris, en difícil relació i immersos en els seus propis
fantasmes. Mick Down (un Pol Lòpez barbut
i envellit), és el solitari i fosc des enterrador, ofegat en l´alcohol i els
remordiments per la mort de la seva dona en un accident de l´automovil que ell conduïa
en estat absolutament ebri. Mairtin Hanlon (un electric Oriol Pla) és el nerviós jove bala perduda del poble al que li
falta un bull i viu en perpetua angoixa en el seu intent de sentir-se valorat. L´envellida
Maryjohnny (ben dibuixada per Marta
Millà), ludòpata i addicte al bingo, és la tia de Mairtin, i qui el té al seu
càrrec. Thomas (convincent composició de Xavi
Sàez), que també il.lustra amb la guitarra electrica els passatges inicials
de l´obra), ja camí de la mitja edat, afectat, presumit i pentinat a lo
jove-rocker, és el germà gran de Mairtin i treballa com a policia local, pateix
asma i malgrat la seva frustració i encara somia algun dia ser un famós
detectiu com el seu admirat Colombo televisiu.
Els diàlegs creuats
son rics en tacos i improperis, s´odien però en el fons es necesiten i ho saben,
el contacte és l´unic que els salva de la soledat més fosca. Les situacions
esdevenen grotesques. Suspens (va ser un accident o Mick va matar la seva
dona?) i humor negre es donen la mà. Les cançons, la contundent, I´m shipping up to Boston, dels Dropkick
Murphys i Nothing compares to you, de
Sinead O´Connor (cantada en plena borratxera pels dos protagonistes), ajuden a
que l´espectador es senti immers en aquest món rural i tancat de l´Irlanda
profunda.
Els interpretes estan
brillants, especialment el duet dels joves actors Pol Lòpez (interpretant des de la sobrietat, un personatge de molta
més edat que ell) i Oriol Pla (des
d´un acurat histrionisme energètic, quasi clownesc). L´escena de la borratxera esmicolant
frenèticament caps d´ esquelets, amb moments circenses, esdevé per moments
antològica.
La direcció d´Iván Morales (Barcelona 1979), més acostumat
als petits formats (va guanyar el premi Butaca i Max revelació pel seu muntatge
Se de un lugar-2012), demostra que també sap jugar amb espais grans i aconseguir
el clímax i el ritme que una obra com aquesta requereix. Iván Morales és també
actor y guionista i compagina les feines també al cinema i la televisió, http://ivanmoralesactor.blogspot.com
La calavera de Connemara
forma part de la trilogia d´obres que l´autor situa dins d´aquesta zona de l´Irlanda
rural. Anteriorment hem pogut veure a Barcelona, La reina de la bellessa de Leenane, en un magnífic muntatge dirigit
per Mario Gas i magistralment interpretat per Montserrat Carulla i la seva
filla Victòria Peña (Sala Villarroel, 1998) i The Lonesome West (Versus Teatre, 2012)
Martin McDonagh (Camberwell-Regne
Unit, 1970), és un dels més cotitzats dramaturgs anglesos, admirador de Samuel
Beckett, David Mamet i Quentin Tarantino, també és director i guionista. Ha
estrenat forces obres i sis d´elles han passat al cinema, la més coneguda Amagats a Bruges–Escondidos en Brujas (2008), dirigida per ell mateix i
protagonitzada per Colin Farrell i Ralph Fiennes. També ha dirigit, Six Shooter (2004), Siete psicópatas (2012), Tres
anuncios en las afueras de Ebbing-Misuri (2017), les tres obres seves
estrenades al teatre.
Text: [email protected]
CRÍTIQUES RELACIONADES / La calavera de Connemara
TÍTOL CRÍTiCA: Dansa macabra
PER: Francesc Massip

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Live souls more putrid than dead bodies
PER: Alx Phillips

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Dos actors inmensos que valen tota una obra
PER: Pep Barbany

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Un dificil (i exitós) exercici de funambulisme escènic
PER: Marc Sabater

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: La vida es lo que pasa entre trago y trago
PER: Elisa Díez

VALORACiÓ
7
TÍTOL CRÍTiCA: Hem de riure?
PER: Alba Cuenca Sánchez

VALORACiÓ
7
TÍTOL CRÍTiCA: Barreja de trhiller i comèdia esbojarrada que se’n riu del mort i de qui el desenterra
PER: Teresa Ferré

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Maleir els ossos sobre una pista de prat verd
PER: Andreu Sotorra

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Brillant versió del brutalisme teatral britànic
PER: Iolanda G. Madariaga

VALORACiÓ
10
TÍTOL CRÍTiCA: Fuita del teatre de la trinxera amb l’escut de l’humor però oblidant la tensió dramàtica
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
7