Hi ha una
escena magistral que justifica per ella sola la valoració d’aquesta posada en
escena: el moment en que Pol López i Oriol Pla “improvisen” un play-back
coreografiat del Nothing compares to you
de Sinéad O’Connor. Com arriben els seus personatges a aquesta escena és
complex d’explicar, hi intervé l’alcohol en gran mesura -el Poitín o Poteen, un
destil·lat irlandès casolà d’altíssima graduació- i la despietada mirada de
Martin MacDonagh sobre la Irlanda més rural i ancorada en les tradicions. Mick
Dowd (López), viudo des de fa set anys, viu sol; al capvespre, rep sovint la
visita de Maryjohnny Rafferty (Marta Millà) soltera, entrada en anys i addicta
al bingo parroquial. A l’inici de la tardor, Mick fa una mena de “treball per a
la comunitat” que consisteix en desenterrar els morts de més de set anys per
fer lloc al cementiri de la vila. Enguany li tocarà desenterrar la seva esposa,
però en Mairtin Hanlon (Oriol Pla) -un noi força beneït- l’ajudarà; ho haurà de
fer sota la supervisió de Thomas Hanlon (Xavi Sáez), policia local, germà de
Mairtin i grollera imitació del seu admirat “tinent Colombo”. Sinistra i brutal
són dos adjectius que escauen a una obra com aquesta que forma part d’una
trilogia  Leenane Trilogy: A Skull in
Connemara i The Lonesome West, ambdues escrites el 1997, i The
Beauty Queen of Leenane (La
reina de bellesa de Leenane, M. Gas, T. Villarroel, 1998), escrita un any
abans. De fet, MacDonagh -freqüent en els escenaris catalans- forma part
d’aquest corrent de dramaturgs anomenats In yer face, dels que la
crítica n’ha destacat sempre la seva brutalitat. Amb el tema de la violència
masclista com a teló de fons, MacDonagh -irlandès criat a Londres i nacionalitzat
britànic- fa un retrat esfereïdor d’uns personatges submergits en una Irlanda
profunda, uns éssers que malden per surar en un mar de xafarderies i que
mantenen un delicat equilibri social sempre a punt d’esfondrar-se. Ivan Morales
ha sabut fer esclatar tot l’humor negre que conté la peça, dotant-la de
l’estripada crueltat que pretén l’autor. El verd del fenc acumulat a l’escenari
ens remet a una imatge idíl·lica de l’oest rural d’Irlanda; un escenari que
contrasta amb la negror de la comèdia. En diem comèdia però té tints de
thriller no resolt, de drama rural i, furgant entre tombes, potser hi veiem
també algun os del vell Shakespeare i, fins i tot, quelcom de tràgic i
ineluctable en l’ànima dels qui retrata. Ivan Morales li ha agafat el pols a
MacDonagh; tot i que el prodigi teatral ve de mans d’un elenc excel·lent, en
especial d’un Oriol Pla en estat de gràcia que porta al límit el seu Mairtin, sense
deixar-lo caure en el grotesc, mantenint en tot moment el punt humà d’aquest
sucós però difícil personatge.