La Calòrica torna a
endinsar-se en el món laboral (ja ho va fer explícitament a ‘Sobre el fenomen de les feines de merda’ i, en
certa manera, també a ‘Bluf’) per atacar de cara i qüestionar la inversió de
temps, esforç –i, sovint, també salut i esfera social i personal– que implica
una feina. El seu últim espectacle ‘Fairfly’ no perd ni una engruna de
l’agilitat, actualitat i fons que caracteritzen les produccions de la companyia
amb un text de Joan Yago que, novament, troba en l’humor la descongestió a la
crua realitat.

‘Fairfly’ és una hora i vint minuts de
conversa al voltant d’una taula que passa voltant. Una reflexió a 4 bandes de 4 persones ben diferents amb objectius
comuns (o no). La posada en escena –amb
el públic al voltant de l’acció– representa
molt bé aquesta idea, com també ho fan els finíssims canvis d’escena amb
rotació dels actors, que giren amb la mateixa inèrcia que empeny les seves
vides i, de tant en tant, reben una plantofada. Els diàlegs col·loquials amb
intervencions tallades, situacions comunes, referències properes, dades
documentades i reaccions versemblants davant la trama fa que l’espectacle cobri
una gran dosi de veritat, de retrat dins la ficció, d’allò que el que els passa
m’ha passat a mi o sé d’algú a qui li ha passat o crec que podria passar perfectament…

El detonant és un ERO, però
a nivell temàtic es toquen moltes tecles que configuren una melodia ben harmonitzada
i amb esperit crític sobre el que volem, el que diem i el que realment fem. La felicitat,
els ideals, la moral, la dignitat, l’èxit, la fama… Allò que anhelem no
sempre coincideix amb aquell futur que esdevé present quan hi arribem. Però en
tot cas, per això existeixen les segones (i, per sort, moltes més)
oportunitats, per corregir-nos quan les coses no surten com esperàvem o quan no
esperàvem que sortissin certes coses… que ve a ser el mateix. Per riure
durant i debatre després de la funció.