3 raons per anar a veure “Fairfly” i 1 per fer altres plans

Raó número 1
Un text gairebé perfecte, amb humor intel·ligent i ritme trepidant. No és que sigui una sorpresa amb Joan Yago, que suma ja unes quantes petites grans històries amb La Calòrica, però crec que podríem afirmar que amb Fairfly assoleix pràcticament el cim de la seva carrera dramatúrgica. Les raons d’aquesta aposta gairebé perfecta? A partir d’un tema tan actual com l’emprenedoria (i secundàriament el món empresarial, laboral, la conciliació familiar, etc.)

Yago construeix una comèdia intel·ligent amb un ritme trepidant que funciona com un rellotge i que no renuncia al realisme i al drama quan convé. Tot passa en el moment precís i de la manera més natural, a una velocitat perfecta, fent-nos reflexionar, patir i riure alhora.

Raó número 2
Perquè des de La Villarroel pot arribar a més públic. Fairfly és la típica proposta d’aquí que si vingués d’algun dramaturg anglès o alemany de moda ompliríem de merescuts elogis. En ser de La Calòrica sembla que hagi de demostrar el doble quan en realitat aquesta petita i artesana companyia s’ha guanyat a pols tots els premis, reconeixement i èxit.

Potser per a molts aquesta serà la primera obra que veuran de La Calòrica (el fet que s’hagi programat a La Villarroel després d’estrenar-se al Tantarantana i fer gira per Catalunya hi ajuda), i no podia ser millor carta de presentació en una sala més comercial (en el millor sentit de la paraula).

Raó número 3
Equilibri actoral i la immersió escènica. Si per a molts La Calòrica serà tot un descobriment, el mateix pot passar amb els quatre actors de Fairfly, que no són en absolut uns aficionats però estan lluny de ser actors televisius o mediàtics.

I això (a més de ser un mèrit afegit a la trajectòria de la companyia, que no ha comptat mai amb aquest plus mediàtic) acaba sent un plus perquè no hi ha cap “ego” que amanyagar, i per tant l’equilibri entre els quatre personatges, arquetípics però perfectament dibuixats és total. I, cal dir-ho, tots estan magnífics, ràpids, enèrgics i molt creïbles.

D’altra banda, la seva remarcable actuació es veu reforçada per l’aposta escènica, minimalista al màxim (una taula i quatre cadires) i amb públic a l’escenari. Yago, el director de Fairfly, l’Israel Solà, i l’escenògraf, l’Albert Pascual, han apostat per la immersió fins i tot en una sala de les dimensions de La Villarroel, i el moviment rotatori i les llums acaben per aconseguir la màgia de ficar-nos literalment dins de la història.

Raons per fer altres plans
Qui estigui cansat d’emprenedoria i vulgui simple evasió. Pràcticament ens quedem sense arguments per no recomanar Fairfly. Només qui no vulgui sentir parlar més d’emprenedoria (tot i que aquí la mirada és molt crítica) i vulgui simple evasió, o potser qui simplement no li agrada al teatre. A la resta, tant si és a la Villarroel com en els nombrosos “bolos” que segur que els sortiran, no us en penedireu.