La Villarroel ha acollit, amb molt bon criteri, l’alenada de “Fairfly” i, vista la cosa, aquest text pot ser la dramatúrgia sobre el món laboral actual de la mateixa manera que ho fou “El Mètode Grönholm” de Jordi Galceran (‘2003). Igual és una exageració, perquè les persones que escrivim crítica tampoc som oracles, o com a mínim servidora. El que vull dir és que poca broma amb aquesta dramatúrgia de Joan Yago, un text ben construït de principi a fi que ens submergeix en la febre de l’emprenedoria, aquesta plaga que tan bé s’ha explotat en els darrers temps de crisi. 

Yago escriu una comèdia molt ben documentada, tant des d’un punt de vista com pot ser el lèxic a base d’anglicismes sobre la fórmula de l’èxit, element més de forma i superficial que tothom reconeixerà, com des d’un batec més profund que ens remet a pensadors contemporanis com Byung-Chul Han, sí, aquell senyor coreà establert a Alemanya que ens ha dit a la cara que avui cada treballador s’explota a ell mateix. El dramaturg  ens serveix tot aquest material a cullerades de quotidianitat, empatia amb els protagonistes, humor i un control del temps d’escenes invisibles que, en un obrir i tancar d’ulls ja s’ha fet el fosc. La clau és són quatre personatges ben definits, sense caure en el clixé, amb els quals el públic es pot sentir identificat.

Una taula, unes cadires i quatre companys, al voltant de la qual voldran canviar el món gràcies a una idea genial. Mínima escenografia per a un espectacle de ritme precís gràcies a la direcció d’Israel Solà que, sense les excel·lents interpretacions de Queralt Casasayas, Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher i Vanessa Segura no volaria tan alt.”

“Fairfly” és un espectacle absolutament recomanable que, a més té la capacitat de provocar debat i reflexió en sortir del teatre.