Ja hi som. Una altra obra de teatre que parla de teatre. La
gent del teatre i la seva inevitable endogàmia que aboquen a l’escenari sense
pietat argumentant que, parlar de teatre és, en realitat, parlar de la vida.
Evidentment.

Pere Riera sap que si vol connectar amb el gran públic
parlant de teatre ho ha de fer a través d’un univers conegut, com és el de
Hamlet, i més particularment amb el rol d’Ofèlia. Hamlet ha servit i servirà a
grans dramaturgs d’excusa per acostar-se de manera directa, a través de l’univers
dels actors, a grans temes col·lectivament íntims. Fins i tot un comediògraf
com Eduardo De Filippo va mostrar les misèries d’una tropa d’actors a l’obra d’un sol acte El
rol de Hamlet.

Però posats a trobar referents en aquesta Eva Dolç (Emma
Vilarasau) que ens proposen a Infàmia, els hauríem de buscar una mica a clàssics com Eva al
desnudo i una altra mica a Sunset Boulevard. Crepuscular moment el que viu
aquesta actriu que després d’arribar al més alt ara intenta passar pàgina
inculcant tot el coneixement que l’experiència li ha donat a jovenets actors
que necessiten superar encara molts càstings per arribar a ser com un dels seus
grans admirats. Si és que mai hi arriben.

Assistim a aquestes formacions d’una jove actriu (Anna
Moliner) que aspira a passar les proves per al rol d’Ofèlia, amb l’ajuda d’un
company que li fa la rèplica de Hamlet (Francesc Ferrer), quan irromp per
sorpresa de tots el Toni (Jordi Boixaderas), un altre gran actor encara en
actiu disposat a recuperar la figura d’Eva Dolç per als grans escenaris.

Comèdia agredolça -però comèdia- on el diàleg prima per
sobre de la resta d’elements i que brilla especialment en els duels entre
Vilarasau i Boixaderas. Tant fet a mida que s’aconsegueix l’efecte màgic del
teatre. Aquell en que, ni que sigui per uns instants, sembla que res estigui preparat
i tot sorgeixi per primer cop. Anna Moliner, ja convertida oficialment en una
de les actrius de Riera i que el director/dramaturg havia fet brillar a Lluny
de Nuuk o Barcelona, aquí ens serveix el seu millor treball fins a la data
oferint-nos tal quantitat d’Ofèlies que qui hagi de muntar una futura producció
de Hamlet no hauria de tenir cap dubte en oferir-li el paper.