Diuen que l’obra «Infàmia» neix d’un encàrrec de la direcció artística de La Villarroel fet al dramaturg Pere Riera. Benvinguts siguin els encàrrecs com aquest. «Infàmia» és un dels millors textos de la literatura dramàtica catalana dels últims temps. De moment, arrenca en clau local. Però s’intueix que és absolutament exportable pel seu contingut de fons universal. Alerta traductors, doncs: comenceu a esmolar les eines! (…)

El quartet que aquí integren ara Emma Vilarasau, Anna Moliner, Jordi Boixaderas i Francesc Ferrer té l’oportunitat de fer una de les interpretacions d’aquelles que els actors i les actrius agraeixen més si se les troben al llarg de la seva carrera: el constant canvi de papers en un joc de teatre dins el teatre, una estructura que Pere Riera ha estilitzat al màxim de tal manera que els espectadors s’hi sentiran arrossegats de seguida sense que trontolli per res el seguiment de la trama coral i tampoc la de cadascun dels quatre protagonistes. I és que, malgrat el joc teatral, Pere Riera s’endinsa en quatre històries personals que es mouen entre l’eufòria del desig i la frustració de la realitat. (…)

Diguem només que dins d’aquesta «Infàmia», s’hi assagen uns passatges de l’obra «Hamlet», de William Shakespeare. El personatge de la Sara (Anna Moliner) s’ha de presentar a unes proves de càsting i per això rep unes classes particulars d’Eva Dolç (Emma Vilarasau), una actriu reconeguda i imprescindible de l’escena catalana que ha decidit retirar-se per motius que un servidor no pot piular. Per acompanyar les classes de la Sara hi ha l’Aleix (Francesc Ferrer), un actor amb un os a l’esquena, format en sèries de televisió, que fa sortir de mare les directrius d’Eva Dolç. I, per reblar el clau, apareix el Toni (Jordi Boixaderas) un actor emprenedor, hiperactiu, vell amic de l’Eva Dolç, sempre amb un projecte sota el braç, decidit a burxar en la renúncia de l’Eva. (…) «Infàmia» és una obra teatral perquè els espectadors es deixen seduir i es disposin a descobrir. (…)