Aquí els tenim: són Caroline i Jim, portem anys escoltant la seva
adictiva i desesperada història d’amor des de les estries d ‘un album tan
dolorós com magistral, però encara no els hi havíem posat cara. Ara si: ara, i
gràcies a aquesta esplèndida proposta escènica amb que Borja Sitjà ha obert la
nova temporada del teatre que dirigeix ( el Romea) omplint el seu escenari
d’emocions desoladores i amor sense futur  ,  sabem
que Caroline i Jim s’assemblen molt a Nathalie Poza i Pablo Derqui,
parella  interpretativa excepcional  disposada a ficar-se de cap sota la pell dels
seus torturats personatges, i a deixar-se ells mateixos la pròpia pell
emocional en l’intent.  Andrés Lima i els
tres autors ( Juan Villoro, Juan Cavestany i Pau Miró) que li han donat format dramatúrgic
als carrers musicals del “Berlin” de Lou Reed, no han pretès pas il·lustrar
narrativament el disc conceptual que els inspira, ni tampoc han caigut en la
temptació de convertir el seu muntatge en una mena de concert dramatitzat. Del
que es tractava , era de deixar-se arrossegar per les atmosferes creades per
Reed per tal de traduir-les en un grapat d’escenes punyents tan intenses i
intensament desorganitzades com els sentiments i les reaccions al límit dels
seus protagonistes. I ho han aconseguit de forma més que notable, amb l’ajut
impagable de les esplèndides imatges videogràfiques de Miquel Àngel Raió i de
l’espai sonor i els arranjaments musicals preparats per Jaume Manresa. Tots
ells, ens proposen un viatge cap el Berlín dividit en dos per un mur brutal (
una dualitat que també guarda el seu bon paral·lelisme amb la que es mou per
dins de Caroline i Jim), que serveix com a rotund paisatge d’una de les grans
obres mestres de la història de la música. I deixar de fer aquest viatge, seria
el primer pecat teatral de la temporada.