Espectacle d’encàrrec. Espectacle poètic. Espectacle audiovisual. Espectacle singular. Una mena de declaració de principis del nou director artístic del Teatre Romea, Borja Sitjà, que s’empara en el mite d’una antiga amistat personal i en la icona del rock que el músic nord-americà Lou Reed (Lewis Allen Reed, Nova York, 1942 – Long Island, 2013) representa per a diverses generacions.

Lou Reed va publicar el disc ‘Berlin’, el seu tercer en solitari, l’any 1973 (RCA Victor). És ara que es considera una de les seves obres mestres. La paradoxa és que, com tantes obres mestres, en el seu moment va ser durament criticat, més pel seu contingut que no pas pel seu resultat musical. Eren temps, encara, de reticències davant de segons quins realismes, o potser davant d’un avançat en el temps ‘Dirty realism’ des de la música que arribaria cinc anys després a la literatura. ‘Berlin’, cin anys després del Maig del 68 destapava sense subterfugis la situació d’una parella tocada per l’esquizofrènia, la degradació personal, la violència, l’addicció drogoaddicta i el suïcidi.

¿Com es reflecteix tot això en un muntatge escènic, a carn viva, sense que fereixi la sensibilitat dels espectadors i, a més, els embolcalli en una atmosfera poètica? La proposta és un espectacle que parteix de diferents mans pel que fa al text, que arrodoneix Andrés Lima en la dramatúrgia i la direcció (recordi’s alguna de les propostes de la companyia Animalario) i que aparella dos intèrprets de la generació a la ratlla dels quaranta: Natahlie Poza (actriu, teatralment parlant, de la mateixa companyia Animalario, al marge de la seva faceta televisiva) i Pablo Derqui (més televisiu que teatral, tot i que aquesta temporada se l’espera a ‘Una jornada particular’, amb Clara Segura, dirigits per Oriol Broggi). (…)