‘Berlin’,
de Lou Reed. Caroline says. Tuguris
plens de fum. Vici i nihilisme. La petita historia d’amor que musica un disc
fosc…el que escoltaven ‘els més grans’, descarrilats (per l’agulla), quan jo no
tenia ni la majoria d’edat. Durant unes setmanes me’l vaig escoltar, però quan
vaig descobrir ‘Rock’n’roll animal’, molt més vitalista, el vaig relegar.

No
se si hi ha una història teatralment sucosa en aquell disc, però això argumenten,
amb valentia, Andrés Lima i companyia. ‘Una bonita historia de amor’ em comenta
el director (per a mi una gran història d’amor, ho sento, és Doctor Zhivago). Tres
dramaturgs i el mateix director han intentat pensar la tortuosa relació amorosa
entre Caroline (prostituta drogoaddicta) 
i Jim (proxeneta i mal tractador compulsiu). Ho han fet a partir de les
lletres del temari del disc i omplint els buits amb escenes inventades.

Una
aventura arriscada perquè, com passa amb l’adaptació cinematogràfica d’una
novel·la amb la qual has xalat , segons com, t’aixafen la guitarra. La
Caroline que dibuixa Natalie Poza, per exemple, s’apropa més a la que jo havia
somiat que no el Jim que interpreta Pablo Derqui (l’imaginava més hieràtic, amb
l’actitud que caracteritzava el mateix Lou Reed, probablement). Les escenes una
mica còmiques del principi grinyolen (no ensumo comèdia en un disc com Berlin,
sincerament) i els diàlegs que se surten del guió estrictament discogràfic, a
vegades, sonen forçats . Per contra, la mà experta de Lima juga bé la carta
dels audiovisuals i crea escenes estèticament encertades, com la del final, que
no desvetllaré.

Andrés
Lima, per descomptat, ha fet coses millors. Tanmateix, és un correcte homenatge
a un dels artistes més carismàtics (millor poeta urbà que músic) i irrepetibles
de la història del rock. I pels seguidors de Lou, entenc, un must.