Pinter dibuixa sovint el record i fa que incideixi en el present. Aquí, un matrimoni rep l’amiga de la dona a qui fa potser més de vint anys que no veuen. L’evolució dels records destaparà un pou de melangia de records i oblits.¿Quina va estar la relació entre els tres?¿Quines conseqüències pot tenir aquesta trobada?  L’espai escènic ens anuncia des del començament que allò no serà el que podria semblar, tot està horizontalment espaiat, l’escenari és una gran tira horizontal i a cada banda hi ha un dels membres de la parella mentre que l’amiga que els visita és enmig. Tot es mou entre una angoixa densa i una lleugera comèdia, però els tres actors ho fan tant bé que tot resulta creíble, tant Silvia Bel com un excel·lent Carles Martínez, com Miriam Alemany, tensen els diàlegs per a produïr l’efecte pinterià d’ironia, humor amagat, enigma… Un Pinter molt pinterià i ple d’interès.