• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • Vells temps
  • /
  • Pinter maliciós
CRÍTIQUES
imagen
Víctor Giralt
PER: Víctor Giralt

VALORACIÓ

8

ANAR A FiTXA DE L’OBRA ENLLAÇ EXTERN

Pinter maliciós

Publicat el: 7 de juliol de 2014

CRÍTiCA: Vells temps

Fer
una breu immersió prèvia a l’univers de Harold Pinter sembla assenyat abans de
veure ‘Vells temps’. En una casa de la costa britànica, un matrimoni madur
(Anne, Deeley) espera la visita d’una vella amiga (Kate) de l’ Anne. Han passat
20 anys des que gaudien, plegades, del ‘swinding London’. La trobada serveix per
rememorar vells temps, però aviat apareixen fantasmes: un més que evident
triangle…i alguns episodis tèrbols. Diàlegs trencats, inconnexes, silencis
llargs…tot fa lliscar l’acció dramàtica cap a una certa atmosfera intrigant i
de permanent dubte sobre el passat. No rememorem els records, els reinventem i
falsegem, deia Pinter.

Les  conclusions sobre l’obra han estat són moltes.
Segons una, tot és un diàleg interior d’Anne en un intent de recobrar els dos
sers estimats, a qui ella mateixa hauria matat en veure perillar el seu
matrimoni . No entrarem en elucubracions, sobretot perquè Pinter, ni assumia ni
negava cap lectura externa.

Belbel
dirigeix amb elegància. Les interpretacions són d’escola anglesa, contingudes,
mesurades, necessàriament distants per provocar en l’espectador cert
estranyament evanescent. Els contrapunts humorístics, mai excessius, no
difuminen el clima de misteri. L’espai escènic de Max Glaenzel, irrealment
realista, esdevé, il·luminat per Kiko Planas, inquietant.

Tot
rodó… si un entra en el joc de Pinter. Altrament, una broma gratuïta sobre un
afer de banyes servida per uns personatges alienats que no són capaços de
mantenir una conversa coherent durant més de cinc minuts.

Tu tries. It’s up to you

CRÍTIQUES RELACIONADES / Vells temps

TÍTOL CRÍTiCA: Món interior

PER: Joaquim Armengol
Joaquim Armengol
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Inevitable joc d’hipòtesis

PER: Núria Cañamares
Núria Cañamares
VALORACiÓ

7

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Un Pinter molt pinterià i ple d’interès

PER: María José Ragué
María José Ragué
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Harold Pinter en estat pur

PER: Toni Polo
Img 20161123 171959
VALORACiÓ

6

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: La boirina del passat

PER: Núria Sàbat
Núria Sàbat
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Brillant e inquietant Pinter

PER: César López Rosell
César López Rosell
VALORACiÓ

10

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Sergi Belbel conta les pauses de Pinter amb passes en un escenari d’andana de tren

PER: Jordi Bordes
Jb Defi
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Pinter encotillat

PER: Teresa Ferré
Teresa Ferré
VALORACiÓ

6

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Pinter lucha contra la escenografía

PER: Elisa Díez
Elisa Díez
VALORACiÓ

7

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Sergi Belbel ha aconseguit interpretar la difícil partitura pinteriana

PER: Aída Pallarès
Aída Pallarès
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat