CRÍTIQUES

VALORACIÓ
8
La boirina del passat
Publicat el: 13 de juliol de 2014
CRÍTiCA: Vells temps
«El que m’interessa en gran mesura és la
boirina del passat», diu Harold Pinter, parlant de Vells temps, en el llibre de Mel Gussow Conversations with Pinter. I és una afirmació reveladora,
fonamental per acostar-se a la seva obra. Una obra en què el mateix autor
aconsella entrar-hi sense jugar a endevinar què ha succeït ni a esbrinar què és
real o no, perquè, citant-lo novament, «un cop ho imagines és tan veritat com
la realitat».
18 anys després que la petita sala de Gràcia
li dediqués una Tardor, el dramaturg londinenc premi Nobel de Literatura torna
a un espai idoni i novament modificat per tal de construir-hi un escenari
estret i llarg –un pèl massa aixecat– agombolat pel remor de les onades i el
lleu moviment del blanc cortinatge que cobreix l’invisible vidriera situada al
fons de l’entarimat. Som a l’interior d’una casa ran de mar, la casa d’en
Deeley i la Kate. A banda i banda, un sofà. Ell seu en un extrem; ella, a
l’altre. Sense avisar, sense preàmbuls, enceten una conversa –que Míriam
Alamany i un sensacional Carles Martínez broden– purament “pinteriana”: les
paraules, com en una expectant partida de tennis, van de banda a banda,
dirigides amb força, intenció i precisió. Una carta de l’Anna, una amiga de la
Kate amb qui fa vint anys va compartir pis i joventut i a la qual no ha vist
des d’aleshores, anunciant la seva arribada n’ha estat el detonant. I malgrat
que hem tingut la Kate (admirable Sílvia Bel) davant els ulls des d’un bon
començament, tot just ara es farà present.
S’inicia un diàleg plàcid, esquitxat d’humor i
d’ironia, que flueix al ritme dels records, però ben aviat els mots es
vesteixen de noves intencions i la conversa s’enverina de mirades i silencis
que revelen desconfiança, coqueteria, gelosia, desig, dolor… Som, de ple,
dins l’univers Pinter.
Vell
temps és un text fascinant del qual Sergi Belbel n’ha
fet un muntatge impecable i mil·limetrat que fluctua equilibradament entre aquesta
realitat mutant, un punt inquietant i profundament enigmàtica, i la seva
aparença d’alta comèdia, elegant i intel·ligent que ofereix moments d’una gran
sensualitat.
CRÍTIQUES RELACIONADES / Vells temps
TÍTOL CRÍTiCA: Món interior
PER: Joaquim Armengol

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Inevitable joc d’hipòtesis
PER: Núria Cañamares

VALORACiÓ
7
TÍTOL CRÍTiCA: Un Pinter molt pinterià i ple d’interès
PER: María José Ragué

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Harold Pinter en estat pur
PER: Toni Polo

VALORACiÓ
6
TÍTOL CRÍTiCA: Brillant e inquietant Pinter
PER: César López Rosell

VALORACiÓ
10
TÍTOL CRÍTiCA: Sergi Belbel conta les pauses de Pinter amb passes en un escenari d’andana de tren
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Pinter encotillat
PER: Teresa Ferré

VALORACiÓ
6
TÍTOL CRÍTiCA: Pinter maliciós
PER: Víctor Giralt

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Pinter lucha contra la escenografía
PER: Elisa Díez

VALORACiÓ
7
TÍTOL CRÍTiCA: Sergi Belbel ha aconseguit interpretar la difícil partitura pinteriana
PER: Aída Pallarès

VALORACiÓ
8