• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • Vells temps
  • /
  • La boirina del passat
CRÍTIQUES
imagen
Núria Sàbat
PER: Núria Sàbat

VALORACIÓ

8

ANAR A FiTXA DE L’OBRA ENLLAÇ EXTERN

La boirina del passat

Publicat el: 13 de juliol de 2014

CRÍTiCA: Vells temps

«El que m’interessa en gran mesura és la
boirina del passat», diu Harold Pinter, parlant de Vells temps, en el llibre de Mel Gussow Conversations with Pinter. I és una afirmació reveladora,
fonamental per acostar-se a la seva obra. Una obra en què el mateix autor
aconsella entrar-hi sense jugar a endevinar què ha succeït ni a esbrinar què és
real o no, perquè, citant-lo novament, «un cop ho imagines és tan veritat com
la realitat».

18 anys després que la petita sala de Gràcia
li dediqués una Tardor, el dramaturg londinenc premi Nobel de Literatura torna
a un espai idoni i novament modificat per tal de construir-hi un escenari
estret i llarg –un pèl massa aixecat– agombolat pel remor de les onades i el
lleu moviment del blanc cortinatge que cobreix l’invisible vidriera situada al
fons de l’entarimat. Som a l’interior d’una casa ran de mar, la casa d’en
Deeley i la Kate. A banda i banda, un sofà. Ell seu en un extrem; ella, a
l’altre. Sense avisar, sense preàmbuls, enceten una conversa –que Míriam
Alamany i un sensacional Carles Martínez broden– purament “pinteriana”: les
paraules, com en una expectant partida de tennis, van de banda a banda,
dirigides amb força, intenció i precisió. Una carta de l’Anna, una amiga de la
Kate amb qui fa vint anys va compartir pis i joventut i a la qual no ha vist
des d’aleshores, anunciant la seva arribada n’ha estat el detonant. I malgrat
que hem tingut la Kate (admirable Sílvia Bel) davant els ulls des d’un bon
començament, tot just ara es farà present.

S’inicia un diàleg plàcid, esquitxat d’humor i
d’ironia, que flueix al ritme dels records, però ben aviat els mots es
vesteixen de noves intencions i la conversa s’enverina de mirades i silencis
que revelen desconfiança, coqueteria, gelosia, desig, dolor… Som, de ple,
dins l’univers Pinter.

Vell
temps
és un text fascinant del qual Sergi Belbel n’ha
fet un muntatge impecable i mil·limetrat que fluctua equilibradament entre aquesta
realitat mutant, un punt inquietant i profundament enigmàtica, i la seva
aparença d’alta comèdia, elegant i intel·ligent que ofereix moments d’una gran
sensualitat.

CRÍTIQUES RELACIONADES / Vells temps

TÍTOL CRÍTiCA: Món interior

PER: Joaquim Armengol
Joaquim Armengol
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Inevitable joc d’hipòtesis

PER: Núria Cañamares
Núria Cañamares
VALORACiÓ

7

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Un Pinter molt pinterià i ple d’interès

PER: María José Ragué
María José Ragué
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Harold Pinter en estat pur

PER: Toni Polo
Img 20161123 171959
VALORACiÓ

6

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Brillant e inquietant Pinter

PER: César López Rosell
César López Rosell
VALORACiÓ

10

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Sergi Belbel conta les pauses de Pinter amb passes en un escenari d’andana de tren

PER: Jordi Bordes
Jb Defi
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Pinter encotillat

PER: Teresa Ferré
Teresa Ferré
VALORACiÓ

6

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Pinter maliciós

PER: Víctor Giralt
Víctor Giralt
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Pinter lucha contra la escenografía

PER: Elisa Díez
Elisa Díez
VALORACiÓ

7

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Sergi Belbel ha aconseguit interpretar la difícil partitura pinteriana

PER: Aída Pallarès
Aída Pallarès
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat