CRÍTIQUES
VALORACIÓ
6
Pinter encotillat
Publicat el: 8 de juliol de 2014
CRÍTiCA: Vells temps
Vells Temps (1971) és el debut de Sergi Belbel dirigint Harold Pinter. Una història fascinant sobre una trobada entre dues dones que foren amigues de joventut i no es veuen des de fa vint anys. Un d’elles visita l’altra a la seva llar. I el triangle està servit. Un home, dues dones i quines relacions existeixen o van existir entre ells. Potent text sobre què recordem, com, per què i si els records existeixen o no.
El resultat és un espectacle més, que es deixa veure, construït amb aquella correcció tan políticament convencional com el cartell que, a l’entrada, adverteix els espectadors del fet que els personatges fumen a escena d’acord amb la normativa vigent.
CRÍTIQUES RELACIONADES / Vells temps
TÍTOL CRÍTiCA: Món interior
PER: Joaquim Armengol
VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Inevitable joc d’hipòtesis
PER: Núria Cañamares
VALORACiÓ
7
TÍTOL CRÍTiCA: Un Pinter molt pinterià i ple d’interès
PER: María José Ragué
VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Harold Pinter en estat pur
PER: Toni Polo
VALORACiÓ
6
TÍTOL CRÍTiCA: La boirina del passat
PER: Núria Sàbat
VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Brillant e inquietant Pinter
PER: César López Rosell
VALORACiÓ
10
TÍTOL CRÍTiCA: Sergi Belbel conta les pauses de Pinter amb passes en un escenari d’andana de tren
PER: Jordi Bordes
VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Pinter maliciós
PER: Víctor Giralt
VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Pinter lucha contra la escenografía
PER: Elisa Díez
VALORACiÓ
7
TÍTOL CRÍTiCA: Sergi Belbel ha aconseguit interpretar la difícil partitura pinteriana
PER: Aída Pallarès
VALORACiÓ
8