• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • Vells temps
  • /
  • Pinter lucha contra la escenografía
CRÍTIQUES
imagen
Elisa Díez
PER: Elisa Díez

VALORACIÓ

7

ANAR A FiTXA DE L’OBRA ENLLAÇ EXTERN

Pinter lucha contra la escenografía

Publicat el: 5 de juliol de 2014

CRÍTiCA: Vells temps

Tercer montaje de un texto de Harold Pinter de la temporada, tras Terra de ningú (TNC),L’Encarregat (Lliure), ahora nos llega Vells Temps (S. Beckett). Si en los dos anteriores había pasado, que por circunstancias ajenas al texto no había acabado de atraparme, Vells Temps lo ha conseguido. Quizás los enigmas por los que transcurre la dramaturgia que dejan al espectador a la espera de más, de arañar los minutos para que le expliquen qué está pasando realmente por la mente de los personajes, han ayudado a mi hechizo.

Magnífica traducción, como ya es costumbre del gran Joan Sellent, que deja en manos de Sergi Belbel un bombón envenenado. Una dirección que mantiene la pulsión del misterio que guarda el texto hasta los minutos finales, pero que a su vez muestra ciertos desajustes, el más simbólico dejar a los personajes a espaldas del público en algunas escenas, donde nos gustaría estar al otro lado para ver las reacciones.

Pero el gran misterio de la obra, ya no es ni lo que se dice ni lo que no se dice, sino como Max Graenzel ha concebido la puesta en escena. Aturdidos nada más entrar en la sala, un teatro que publicita la cercanía con el público, la relación entre intérpretes y espectador, y que en esta obra ha decidido poner una pared invisible y alejar la obra del espectador. Más allá de conseguir ampliar la capacidad de la Sala Beckett, no encuentro justificación a un escenario demasiado alzado y alargado que provoca que el espectador intente abarcar toda la acción en repetidos golpes de cuello, sin realmente conseguirlo. (…)

CRÍTIQUES RELACIONADES / Vells temps

TÍTOL CRÍTiCA: Món interior

PER: Joaquim Armengol
Joaquim Armengol
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Inevitable joc d’hipòtesis

PER: Núria Cañamares
Núria Cañamares
VALORACiÓ

7

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Un Pinter molt pinterià i ple d’interès

PER: María José Ragué
María José Ragué
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Harold Pinter en estat pur

PER: Toni Polo
Img 20161123 171959
VALORACiÓ

6

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: La boirina del passat

PER: Núria Sàbat
Núria Sàbat
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Brillant e inquietant Pinter

PER: César López Rosell
César López Rosell
VALORACiÓ

10

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Sergi Belbel conta les pauses de Pinter amb passes en un escenari d’andana de tren

PER: Jordi Bordes
Jb Defi
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Pinter encotillat

PER: Teresa Ferré
Teresa Ferré
VALORACiÓ

6

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Pinter maliciós

PER: Víctor Giralt
Víctor Giralt
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Sergi Belbel ha aconseguit interpretar la difícil partitura pinteriana

PER: Aída Pallarès
Aída Pallarès
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat