Tan aprentment senzilla com gairebé magistral: així és aquesta estupenda comèdia escrita per l’autor britànic Duncan Macmillan, i dirigida per Marilia Samper  amb l’acurada precisió que requereix un text com aquest. Macmillan remarca que la seva obra ve a ser com una mena d’història d’una conversació mantinguda en parella . I tot i que aquesta conversació  té com a punt de partida una proposta sobre la possibilitat de tenir o no tenir un fill, per ella acaben passant  en realitat un fotimer de temes, pors, complicitats, decepcions, desitjos i alegries vinculats a la convivència entre dues persones. Macmillan i els seus molt quotidians i recognoscibles personatges – estupendament interpretats per Pau Roca i per una Carlota Olcina senzillament fantàstica- saben en tot moment com divertir a l’espectador sense caure mai en la banalitat ni en el tòpic, fan creibles cadascun dels diàlegs de l’obra ( hi ha molt de talent i de rigor, darrera la sensació de naturalitat espontània que desprenen aquest diàlegs)  i ens regalan amb un esplèndid tram final que dóna bona mostra de l’ambiciós   treball d’escriptura teatral que s’amaga sota tanta aprent senzillesa.