Sovint quan sembla que sobre un tema ja s’ha
explicat tot apareix un muntatge com ‘Pulmons’, que et confirma la teoria però
al mateix temps et fa gaudir gràcies a aquell talent que converteix allò
conegut en fresc i durant uns minuts amb aspecte nou. Els dubtes d’una jove
parella urbana de classe mitja i compromesa amb el medi ambient sobre si portar
o no una criatura al món desfermen un seguit de reflexions, voltes i més voltes
al llarg d’una conversa fragmentada que dura dies però que els espectadors
seguim de manera lineal i amb constants somriures i, en cas d’anar en parella,
amb cops de colze davant el mirall que l’equip de Sixto Paz ens planta al bell
mig de l’escenari.

Bona direcció de Marilia Samper que sap fer
brillar la química entre els dos únics protagonistes, Pau Roca i Carlota
Olzina, fins al punt de sentir-te espiant al lloc més íntim d’una parella: el
llit de matrimoni, sempre present en l’austera posada en escena (normes de l’autor).

Sovint quan sembla que sobre un tema ja s’ha
explicat tot apareix un muntatge com ‘Pulmons’, que et confirma la teoria però
al mateix temps et fa gaudir gràcies a aquell talent que converteix allò
conegut en fresc i durant uns minuts amb aspecte nou. Els dubtes d’una jove
parella urbana de classe mitja i compromesa amb el medi ambient sobre si portar
o no una criatura al món desfermen un seguit de reflexions, voltes i més voltes
al llarg d’una conversa fragmentada que dura dies però que els espectadors
seguim de manera lineal i amb constants somriures i, en cas d’anar en parella,
amb cops de colze davant el mirall que l’equip de Sixto Paz ens planta al bell
mig de l’escenari.

Bona direcció de Marilia Samper que sap fer
brillar la química entre els dos únics protagonistes, Pau Roca i Carlota
Olzina, fins al punt de sentir-te espiant al lloc més íntim d’una parella: el
llit de matrimoni, sempre present en l’austera posada en escena (normes de l’autor).