CRÍTIQUES

VALORACIÓ
9
Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
Publicat el: 27 de gener de 2014
CRÍTiCA: Pulmons
Preguntes, moltes preguntes. Dubtes, molts dubtes. Una parella davant la qüestió més transcendental de la seva existència: concebre un fill. ¿És responsable prendre aquesta decisió en un món que encadena conflictes i que camina cap a l’autodestrucció? ¿No serà el nen un motiu més per agreujar aquests problemes? ¿Estan preparats els protagonistes per assumir la paternitat ?
L’origen d’aquesta larvada angoixa sorgeix d’una conversa entre els dos protagonistes en una botiga de mobles. Ell li deixa anar de sobte el seu desig de ser pare. Ella, sorpresa i aclaparada, es posa a la defensiva. El dilema plantejat marcarà un punt sense retorn en el rumb de les seves vides.
De tot això i dels temors universals davant la incertesa de l’actual mil·lenni parla Pulmons , obra de Duncan MacMillan. El muntatge de Marilia Samper a la Beckett compta amb l’excel-lent actuació de Pau Roca i, sobretot, d’una Carlota Olcina extraordinària. La d’ell és una interpretació sòbria i continguda, però sempre en el punt just del seu rol del tipus que compleix amb els seus compromisos. La d’ella, encarnant una noia accelerada i canviant, traspua sensibilitat, entrega i vehemència.
Els fulgurants diàlegs del text ens situen per si sols en l’espai i temps corresponents a cada moment vital. Adaptar-se a aquest ritme i a la reiteració d’alguns dels arguments sense que la constant evolució pertorbi el relat, exigeix un precís exercici actoral a l’abast de molt pocs. L’autor vol que la història es desenvolupi en un escenari nu i que respiri sense artilugis a través de la paraula i els silencis, però Samper ha tingut l’encert d’afegir-hi un llit com a símbol i escenari de les accions relacionades amb la passió i la procreació, i també amb els moments de reflexió.
Roca i Olcina, magistral en la recreació de les seves contradiccions, es mouen a gust i es guanyen un públic còmplice que cada nit els aclama merescudament. Si a això hi afegiu els efectes del boca-orella i l’èxit de la taquilla inversa s’entén que la reserva de localitats fins al 9 de febrer desbordi les previsions.
CRÍTIQUES RELACIONADES / Pulmons
TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
PER: Pep Vila

VALORACiÓ
TÍTOL CRÍTiCA: Teatre més real que la vida
PER: Mireia Izard

VALORACiÓ
10
TÍTOL CRÍTiCA: Un viatge emocional
PER: Núria Cañamares

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Bon olfacte
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
PER: Marc Sabater

VALORACiÓ
10
TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
PER: Christian Machio

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
PER: Aída Pallarès

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
PER: Francesc Massip

VALORACiÓ
10
TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
PER: Ramon Oliver

VALORACiÓ
8