Teatre veritat
podria ser una de les etiquetes aplicables a aquest
sensacional Llibert que
han tingut l’encert de rescatar per a noves funcions a la Biblioteca
de Catalunya. Precisar, però, que qualsevol intent de classificar
aquesta obra resultaria estèril.

Estem
davant d’un emotiu muntatge basat en fets reals que tracta un tema
duríssim (l’eutanàsia per a nadons) però que no renuncia a
l’humor, tot convidant-nos a pujar a una muntanya russa d’emocions
d’imprevisibles conseqüències. Esborronadors sentiments es barregen
amb el punyent debat ètic, presentat de forma directa i sense
complexos, que pot i deu despertar suspicàcies però que presenta
l’encert de no caure en cap moment en el sentimentalisme gratuït ni
en l’exposició naïf dels fets. Una experiència
increïblement humana, que es complementa amb el torrent energètic
de les interpretacions i amb la força musical del rock descarnat de
Mürfila.

Cal
veure Llibert, s’ha de
gaudir com el que és, un dels muntatges més corprenedors que hagi
donat mai el nostre teatre. Porteu, això sí, mocadors en quantitat,
la veritat d’aquest
muntatge colpeix en tots els sentits.