Com que passa tan poques vegades que un muntatge teatral ens faci sentir tan a prop del que suposa viure, amb el seu aiguabarreig d’alegria i tristesa, on el petit és immens i l’immens és una cosa tan petita com el senzill i dolorós fet de viure, us animo a deixar-vos portar per aquesta meravellosa Dansa d’agost de Brian Friel, que ha dirigit en Ferran Utzet amb la companyia de La perla 29, al teatre de la Biblioteca de Catalunya. Podria dir-vos-en moltes coses més, abundar en la memòria del profund; però per una vegada deixem que la delicadesa de les emocions figurin realitats privades. A més, els paisatges íntims dels escriptors no necessiten cap tipus de racionalització.

Joaquim Armengol