Més enllà de les
etiquetes que sovint fem servir per qualificar el teatre, A mí no me escribió Tennesse Williams és un magnífic espectacle: un
one-man-show que depassa el gènere
del monòleg per esdevenir una tragicomèdia d’alta volada. L’espectacle que va
triomfar a Fira Tàrrega 2016, s’instal·la ara a La Seca després d’una exitosa
gira. Roberto G. Alonso ha creat un personatge enorme prenent com a referents
les tristes heroïnes de feminitat histriònica de les obres de Williams. En
col·laboració amb Marc Rosich, aixeca un espectacle ple d’humor i de tendresa,
amb algunes notes de patetisme. La seva heroïna és una Blanche DuBois
atropellada pel tramvia que s’arrecera sota un pont a llepar-se les ferides. Malgrat
això, ens fa riure i somriure amb la seva particular manera d’encarar la difícil
situació que viu. Armada amb una escopeta de balins i un nodrit vestuari, la
protagonista desgrana la seva vida amb banda sonora inclosa. La anècdota
s’escora cap el melodrama, però Roberto G. Alonso dinamita d’entrada aquesta
possibilitat exercint de gran vedet, atansant-se al públic i fent-lo còmplice
del joc teatral. La protagonista s’exhibeix impúdica i coqueta. No obstant, el
seu deambular escènic -aparentment banal i capritxós- està subjecte a una
mesurada coreografia de la que Roberto G. Alonso n’és l’autor i el seu
excepcional intèrpret.