Entrevista a Les Antonietes

Entrem a l’assaig d’Othello, a una de les sales de la Nau Ivanow, i trobem la
companyia Les Antonietes (a qui potser coneixereu per Stockmann, Mambo o
Somni americà) al voltant d’una taula passant les últimes notes, preparant-se per
mostrar-nos un passi sencer de tot el que tenen muntat. Fem un cafè amb ells
perquè descansin una estona abans de posar-s’hi. Parlem amb Annabel Castan,
actriu i productora, sobre la companyia i sobre aquest nou projecte que ara
assagen. 

Actualment la companyia està formada per Annabel Castan; Oriol Tarrason,
director artístic; Raül Perales, productor, i Eduard Arderiu, gestor cultural. La
companyia, abans dedicada exclusivament a la producció d’obres de pròpia
creació, està ampliant les seves activitats per coproduir altres espectacles, com
el que hem vist recentment al Teatre Akadèmia, Escenes d’un matrimoni. Castan
ens parla del seu personatge, Desdèmona, de com se sent amb una gran
responsabilitat a l’hora d’interpretar-la en un moment com aquest, en que el
feminicidi està a l’ordre del dia, tal com ho estava a principis del segle XVII. 

Després del cafè, parlem amb Oriol Tarrason sobre la facilitat amb què les
persones podem arribar a ser manipulades per éssers roïns, com Iago a l’obra,
que només volen fer mal per al seu propi benefici. Ens resulta curiós com els dos
tenen visions lleugerament diferents sobre la temàtica de la obra, acord amb la
seva perspectiva. Al cap i a la fi, és el que passa sempre amb qualsevol obra per
als espectadors: cada individu llegeix els signes exposats dalt de l’escenari de
manera diferent depenent del seu bagatge i els seus interessos, i n’extreu les
seves pròpies i personals opinions i conclusions; cada persona viu el seu propi
viatge. 

Malgrat això, tots els camins es toquen: l’obra parla de la manipulació, i una de
les eines essencials de la manipulació és la divisió (el famós “divideix i
venceràs”), que es pot aplicar en els binomis home-dona, blanc-negre, normaldiferent,
etc. És per aquest motiu que dos dels temes essencials de l’obra també
són la violència de gènere i, en menor mesura, la xenofòbia. En un context en
què el poder està acaparat per l’home blanc, les dones i les persones de pell
negra són considerades inferiors i més fàcils de manipular. És per això que, a
l’obra de Shakespeare, qui manipula és Iago (l’home blanc) i Desdèmona i
Othello (la dona i el moro) són manipulats.

Comença el passi i nosaltres ens disposem a viatjar en companyia dels tres
actors. Iago, interpretat per Arnau Puig, triat per la seva facilitat de generar
empatia, la qual cosa el farà ser un malvat amb llums i ombres, segons Tarrason,
és considerat el personatge més vil dels que va escriure Shakespeare, ja que la
seva maldat no rau en un fet extern que el fa tornar-se un monstre ni en un desig
de venjança, sinó que és malvat pel plaer de fer mal (una espècie de Joker, que
simplement vol veure el món en flames). Òscar Intente és Othello i, amb una
mirada intensa i absolutament sincera, ens mostra un home poderós fàcilment
manipulable i esclau de les seves pulsions més instintives, violentes i irracionals.
Per últim, el personatge femení interpretat per Castan, que, com ja és tradició en
la nostra societat, és el que té menor presència escènica, es constitueix en una
Desdèmona madura, apassionadament enamorada i amb més força de la que
estem acostumats a veure en el personatge. 

Un sentiment de ràbia ens envaeix gairebé durant tot el passi. Se’ns presenten
dos homes arrogants, masclistes, violents, malvats… i, amb tot això, segueixen
sent els protagonistes de la història. Desdèmona, lluny de ser càndida i innocent,
és en una dona intel·ligent i madura emocionalment, que és tractada com un
objecte a ser admirat per a seva bellesa i puresa, i segueix sent la víctima. Ens
envaeix la ràbia perquè el que veiem a escena és un reflex de la societat en la
que vivim. 

L’adaptació de Les Antonietes ha reduït l’obra de Shakespeare, que originalment
té més de 15 personatges, a un pols per a dos actors i una actriu, que interpreten,
segons Tarrason, els rols “essencials” de l’obra. Per als moments en què l’obra
requereix l’aparició d’altres personatges, la companyia compta amb la complicitat
i la col·laboració del públic, amb una doble finalitat: suplir aquestes vacants, per
una banda, i, per l’altra, fer partícipes totes i cadascuna de les persones de la
platea de la manipulació de Iago, que culminarà en un tràgic final que no deixarà
ningú indemne.

Els podreu veure a partir del 31 de maig a La Seca Espai Brossa. 

Sílvia Mercè i Sonet @pinyasonet
Nil Martín López @Nil_ml