Un impecable
espectacle que ens dona una particular visió de la vellesa, jugant amb un realisme distorsionat, amb la sorpresa i l´absurd, amb un humor per moments sarcàstic, utilitzant la dansa, el teatre i la música en
directe i amb uns actors-ballerins senzillament excepcionals.

Tot transcorre en
un llar d´avis. Impressionant escenografia amb altíssimes parets que ressalten
la petitesa de les portes i l´absència de finestres, sols una claraboia situada
a més de sis metres d´altitut. Dos llargues taules on els vells silenciosament mengen
i un gran escenari on canten i actuen els músics i els animadors. Tot dins d´un
aire decadent, en el que el deambular resignat i lent dels avis contrasta amb
els ritmes súbitament accelerats dels cuidadors que porten a terme epilèptiques
i rodolants coreografies de contorsionismes increïbles. Una constant és el
moviment en cercle, tornant a un mateix punt de partida. Les cançons (impressionant
versió de Feelings cantada amb veu trencadissa pel octogenari
protagonista o la bossanova cantada per una jove cantant que va envellint
mentre canta baixant de l´escenari). Escenes potents, colpidores com la del
fill madur que porta a l´asil al seu pare literalment arrossegant-lo pel terra
o el fill jove que increpa i insulta al pare (el mateix que arrastrava a
l´inici de l´espectacle al seu pare), per la seva continuada falta d´afecte.
Tot vist com si fos la prova d´un concurs, entre  aplaudiments dels altres avis.

Constantment en
escèna 17 persones, entre actors-actrius-ballerins (set) i figurants (déu), que
juguen un important paper dins del conjunt. Al final del comentari, afegim un breu
perfil dels sets excel.lents artistes i de la companyia i els seus directors. Aquest espectacle forma part d´una naixent trilogia a l´entorn de la familia, que continuarà amb la figura de la mare i desprès dels fills. Finalment dir que l´espectacle està representat i cantat en anglès (amb subtítols),
xinés, coreà i flamenc.

Una excepcional companyia
de renom mundial

Els espectacles de la Companyia Peeping Tom, poden agradar més o menys,
entusiasmar o no, però sens dubte són mereixedors de ser vistos, per la seva
capacitat creativa, l´impressionant qualitat dels  interpretes (ballerins-actors-músics) i per la
seva impecable posta en escèna.

Aquesta
compañía va ser creada a Brusel.les pel ballarí i
coreògraf francès Frank Chartier (Roanne,
1967) i la polifacética actriu-ballarina-coreògrafa italo-argentina Gabriela Carrizo (Cordoba, 1970).  

A Catalunya s´han
pogut veure anteriorment Le Saloon (2006-Mercat de les Flors), A
louer (2011-Temporada Alta) i 32 Rue Vanderbranden (2012.Teatre
Grec).

Els polfacètics actors-actrius-ballarins

Leo De Beul
(1938), és un reconegut pintor i artista plàstic, polifacètic, aquest és el segon
muntatge en el que participa. A l´obra el personatge porta el seu nom. Simon Versnel
(Rotterdam, 1947), és un reconegut cantant i actor holandes, que ha participat
en diverses pel.lícules. Porta col.laborant amb la companyia des del 2001. Maria Carolina Vieira(Florianopolis, 1985), és una ballarina-actriu-gimnasta
olímpica i cantant brasilenya, que es va incorporar a la companyia el 2012. Hun-Mok Jung
(1978), és ballarí-coreògraf i actor coreà, que treballa amb ells des del 2008.
Marie Gyselbrecht (1983), ballarina i actriu belga que es va incorporar el 2011. Aquest
és el seu tercer muntatge. Yi-Chun Liu (1985) és ballarina-contorsionista i actriu
xinesa de Taiwan, i aquesta és la seva primera col.laboració amb Peeping Tom. Brandon Lagaert (1992), el més jove de l´elenc és ballarí i actor belga, també debuta
dins la companyia. Cal destacar obviament a Eurudike De Beul
(1964), actriu-cantant-músic-ballarina, col.laboradora habitual i que té una
part fonamental en la creació de la composició sonora, els arranjaments i la
part cantada de l´espectacle.

Per saber-ne més,
www.peepingtom.be

text
: [email protected]