Poques vegades un escenari permet abismar-se tan
delicadament i cruel alhora en la fragilitat de la vellesa, i de provocar-nos
aquella sensació indescriptible –barreja de les emocions i els sentiments més
diversos– que ens pot fer viure un film de Haneke (Amour) o Kurosawa (Dersus
Uzala), per exemple. El del Mercat de les Flors, dimecres passat, ho va
aconseguir. Peeping Tom, la sensacional companyia belga que molts van descobrir
fa dos anys al Grec (32 rue Vandenbranden)
i alguns al Temporada Alta (A louer) el
2011, en són els responsables, i Vader
–peça que enceta una futura trilogia sobre cadascun dels membres del nucli
familiar (pare, mare i fills)–, l’obra que ho ha fet possible.

Vader (Pare) ens convida a entrar a la sala d’una residència per a gent
gran, un geriàtric asèptic, de parets altíssimes i portes sense sortida,
transitat per uns éssers que, de grat o per força, hi han estat abocats. Allà
dins, el pèndol del temps oscil·la aleatòriament, de vegades es detura o s’alenteix
fins a morir, i el ritme de l’existència es desenvolupa al marge de la
tenacitat d’uns costums i hàbits diaris: l’hora dels repassos, de les visites,
de retirar-se a l’habitació… La memòria s’esvaeix, es confon i el no-res
s’empassa d’una glopada pares i fills que també són pares…

Però Franck Chartier i Gabriela Carrizo saben
fins on es pot tensar la corda, de manera que també hi afegiran l’oxigen
necessari –un bona dosi d’ironia, d’humor i de tendresa– perquè l’espectador no
mori ofegat.

I al costat del dolor, la soledat o la
decrepitud que traspuen escenes breus i tan admirables com la de la jove i
bonica cantant que en pocs minuts arriba a la vellesa o la que plasma la
feixuga tasca de calçar-se i descalçar-se, hi descobrirem la viva tossuderia a
renunciar al que injustament el temps vol prendre, la veu, la música, l’amor…
la voluntat d’aferrar-se a la passió que pot despertar un piano, o la deliciosa
coqueteria d’un Léo rendit al seu estol d’admiradores.

Harmònicament sincronitzats i desplegant
tècnica i sensibilitat, actors, cantants i ballarins confegeixen un excel·lent
muntatge fruit d’un treball llarg i laboriós que, evidentment, després es
reflecteix a l’escenari.