‘Rhum’ és una meravella. Amb un fil
argumental ben concebut i carregat d’emocions, lliga la mobilització d’una
companyia de pallassos per cobrir un bolo amb un sentit homenatge al món del
circ i el clown. Concretament, a dos grans figures del gènere: Enrico Jacinto
Sprocani ‘Rhum’ i Joan Montanyès ‘Monti’.

Monti treballava en aquesta bonica
dedicatòria a Rhum –mort a París a mitjans del segle XX– quan també se’n va
haver d’anar… però, si bé absents, tots dos conviuen a escena amb aquesta
heterogènia troupe d’artistes que han
tirat endavant l’espectacle amb una sensibilitat extraordinària.

Recullen entrades clàssiques (com la de
la ballesta, la del mirall, la de volatilització del vi o la del
carrega-descarrega) i n’incorporen de noves amb un humor desvergonyit que
explora nous camps i esfondra la quarta paret. El rap dels Swimming Brothers,
jocs de paraules i rèpliques astutes, referents musicals i cinematogràfics,
curiosos experiments sonors… Els recursos s’encadenen sense parar i
l’esplèndida inventiva dóna fruit a una conya esbojarrada i tendra alhora,
servida amb una altíssima qualitat.

També hi ha molt del llegat de Monti,
així com les sabates d’August (els fan un petó just abans de calçar-les), el
barretet tort, els instruments, part de l’escenografia d’alguns dels muntatges
i, fins i tot, la seva veu. Jordi Martínez –el seu tiet, que va fer-se
carablanca perquè el mateix Monti li ho va demanar– parla amb ell com si fos
una veu de la consciència compartint amb el públic una intimitat que és tot un
regal. “Perquè ser un pallasso no té res a veure amb un insult. Hem estat
sempre com doctors. Curem l’avorriment, les tristeses… Som com un germà
gran.”

Sota un cel de llums de circ i
envoltats pels baguls, maletes i records que omplen la pista –per allà enmig
també hi és el Premi Zirkòlika 2014 al Millor espectacle de pallassos!–, els
cinc intèrprets llueixen en el seu definit rol de pallasso i ho donen tot.
Entrega total de cos, gest i ànima. Cap altra fórmula podria crear la màgia
especial que inunda contagiosament el teatre fent participar –i sentir– el
públic alliberadament (i és adult!). ‘Rhum’ és una gran festa de la memòria que
es posa de fàbula, fa riure molt i també ens fa a tots una mica més feliços.