Monti i Martí Torras estaven creant Rhum junts. Però no van poder acabar. Monti se’n va anar abans. Ara, Martí Torras l’ha volgut recuperar, aixecar i estrenar al Grec 2014. Bé, al Lliure, al seu Lliure. En Monti s’ho mereixia, s’ho mereix. L’acollidor Espai Lliure s’ha transformat en una carpa petitona, íntima, propera, plena de maletes i baguls que amaguen records, amb llumetes de colors i 5 pallassos esplèndids, tots: Jordi Martínez, Pep Pascual, Joan Arqué, Roger Julià i Guillem Albà. Meravellosos!  Ara ja no hi són, però hi tornaran a l’hivern.

Explica la història de la companyia Rhum & Cia, formada per dos cara blanques que competeixen per ser l’autèntic; dos ‘nassos vermells’ i un músic, encara que tots ho són, de músics. I bons. I multiinstrumentistes. Com que no els surt cap feina, fan els mandres pel magatzem. Però sona el telèfon. És un bolo! I al Lliure! Al teatre de Lluís Pasqual, poca broma, eh!” Pallassos en una Sala Alternativa!”, diuen. S’han de posar les piles, preparar-se, treballar. Però en Rhum, el cap de la companyia, no hi és. 

Monti volia dedicar l’espectacle al pallasso Enrico Jacinto Sprocani, conegut com a Rhum, que va passar els seus últims dies al llit, tot sol. Com que no es va poder estrenar, la història no pot ser la mateixa i a l’actual, en Rhum i en Monti es fusionen en un espectacle divertit, ple de gags, gamberrades, escenes tendres… Tot un seguit de números de pallasso de tall clàssic que en Monti interpretava i en Rhum, també. I no hi ha malalts, només alguna mort contemporània. És un no parar de riure, de participar, de a veure que se’ls acut ara… Una perla que ens transmeten uns pallassos brillantíssims, d’entre els que destacaré en Jordi Martínez, només per la seva capacitat eclèctica: penseu que la setmana passada assegurava al Poliorama que Els homes són de Mart i les dones de Venus. I vatua quin cara blanca! 

Quan hi ha pallassos, ja sabem que els nens s’ho passen bé, són els seus ídols. Però els grans, i ho dic amb tota la contundència, disfrutaran encara més que ells aquest Rhum. Els números, els diàlegs… tenen moltes lectures. Per exemple, els petits no sentiran igual que els grans frases com: En ocasions veig pollastres, o Poso a Déu per testimoni que mai més passaré gana o quan canten el Llet i vi, de Beatles… I moltes més referències al cinema, a sèries, al circ i a altres artistes –extraordinari número del mirall dels Marx- El text està molt treballat i la música… Mireu, no en sé prou per explicar les creacions musicals que teixeixen, amb lletres de pallasso, rotllo rap, però més jazzero. No tinc paraules, no.