L’espectacle és brillant. Per a grans i petits
(sí, també per a petits: alguna cosa senzillament no l’entendran i no passarà
res). Farcit de repeticions histriòniques tan circenses, ple d’humor,
regalimant tendresa (que diria Serrat), acompanyat de música i envoltat de
riallades. L’Espai Lliure esdevé una pista de circ, delimitada per baüls i
maletes, amb instruments i globus i confetti i una taula per un sopar romàntic
(tot el romanticisme que cal esperar…), i una desgavellada i colorida exhibició
de natació sincronitzada (i elegant, per descomptat) culminada amb el rap dels
Swimming Brothers i una corrida de toros i un duel (a ‘muehte’, de la de
morirse) i cançons i esbojarrats comentaris del Equipo A de Clint Eastwood o de
Braveheart i un mirall trencat a través del qual intuïm Groucho i, per acabar,
una conversa amb la consciència.

(…)