Reeixit
atreviment de teatre d’objectes per adults. La història de ‘L’avar’ de Molière amb
personatges nascuts d’aixetes, tubs i mànegues i una adaptació de la
dramatúrgia que situa l’aigua (no els diners) com el bé més preuat.

La Cia.
Pelmànec recupera en català aquesta versió del clàssic de Molière, 14 anys
després de la seva estrena amb Tàbola Rassa. Des d’aleshores no ha deixat de
girar arreu del món, recollint premis i elogis, fins al punt que la qualifiquen
com tot un referent del gènere.

La posada
en escena és meravellosa. Sembla increïble que un objecte tan quotidià com és
una aixeta pugui prendre vida vestint-se tan sols amb una simple tela. El
càsting d’aixetes i teles escaients és clau, però amb això no n’hi hauria prou.
El mèrit rau en la caracterització i la interpretació que en fan els
manipuladors. Amb la mà dreta –totalment oculta sota la tela– subjecten l’ara
ja titella, mentre que la mà esquerra esdevé la mà del mateix personatge, amb
la infinitat de recursos que això aporta.

Són només
dos actors titellaires, però tenen la capacitat de dur a escena fins a dotze
personatges. Ni en els moments delicats en què en fan aparèixer alhora ben bé
la meitat, ni en els que comparteixen la interpretació del titella (és a dir,
un li dóna veu i l’altre li dóna moviment), no decau l’autenticitat dels
personatges. Aquest talent es complementa amb una escenografia simple i enginyosa,
i la música i la il·luminació són grans aliades.

L’humor
juga també un paper fonamental en l’espectacle. El text està farcit de doble
sentits i jocs de paraules (alguns simpàticament dolents) i deixa espai per la
distensió, amb bromes entre els actors i cap al públic. Això proporciona l’equilibri
necessari i fa d’aquesta obra una comèdia crítica, esbojarrada i molt molt singular.