CRÍTIQUES

VALORACIÓ
5
El Joan Pera de sempre, abillat amb les formes de Molière
Publicat el: 20 de febrer de 2016
CRÍTiCA: L’avar
Si L’avar pretén fer riure la gent honrada, cal admetre que aconsegueix el seu objectiu. Ho fa amb un Joan Pera que no abandona la necessitat de connectar amb el públic, amb una Alba Florejachs que torna a la comicitat d’una dona que mira de cobrar-se els serveis d’amor més del que pertocaria, d’un Manuel Dueso que fa el paper d’un tanoca venjatiu cuiner i cotxer d’Harpagon i d’un ampli repartiment d’actors joves que es desviuen pel mal d’amors i per les estretors de mires del pare, aquest avar enfollit per trobar benefici en tot. És clar, no es pot obliddar tampoc la presència final de Josep Minguell que garanteix el final feliç, el gir final per satisfacció d’aquesta gent honrada que riu i descansa a platea.
Si L’avar pretén ser el paper que recuperi Joan Pera com a autor dramàtic, de personatge turmentat, psicològic, que sap navegar en les profunditats de l’ànima, que recupera una trajectòria alabada per tot un Ricard Salvat, fracassa estrepitosament. Pera fa un treball efectiu i, sense abusar del personatge i sent prou respectuós amb els companys d’escena (els podria arraconar sense compassió) però no es distancia de la seva zona de confort. Abusa de voler connectar amb el públic, de trobar el riure estrident, la gràcia exagerada i estreny les costures de Molière.
L’obra, a més té una versió que s’excedeix en aclarir les passions i secrets dels germans, que acaba carregant. Tampoc és gaire comprensible l’espai escènic de la primera part que justeja en no tenir una porta a fons d’escenari tapada i es veu com un Harpagon fa mutis més enllà del finestral daurat, quan teòricament ja és al jardí. Segurament seria molt més efectiu eliminar la pausa i jugar a què els mateixos actors, per exemple, anessin retirant els plafons que tapen el finestral per convertir-lo en una mena de luxosa glorieta. Tanta lluentor empalaga. Molière es queda enganxat a les dents com un toffee vulgar. Ai, les crosses acaben sent una càrrega…
CRÍTIQUES RELACIONADES / L’avar
TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
PER: Andreu Sotorra

VALORACiÓ
TÍTOL CRÍTiCA: Joan Pera no fa un Simone Biles
PER: Núria Cañamares

VALORACiÓ
7
TÍTOL CRÍTiCA: Un Molière fet per a Joan Pera
PER: Toni Polo

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Un espectacle per degustar sense prejudicis
PER: Marc Sabater

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: On dimonis es van conèixer Joan Pera i Molière?
PER: Teresa Bruna

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: un Molière per a tots (i totes)
PER: Josep Maria Viaplana

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Deixar que la comèdia flueixi en el seu estat original
PER: Christian Machio

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Un vestit de sastreria fet a mida
PER: Andreu Sotorra

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Pot Molière trobar-se en estat pur entre aixetes?
PER: Josep Maria Viaplana

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: UN MOLIERE INTERPRETAT PER AIXETES
PER: Ferran Baile

VALORACiÓ
10
TÍTOL CRÍTiCA: Molière amb aixetes titella
PER: Núria Cañamares

VALORACiÓ
9