Després
de veure Toni Servillo i companyia fent ‘Le voce di dentro’, un podia pensar
que, difícilment, veuríem una peça de l’ autor a l’alçada de les
circumstàncies. Però vet aquí que Lluís Homar s’ha tret de la màniga una
fantàstica adaptació de ‘L’art de la comèdia’, lúcid joc escènic de De Filippo sobre
la relació entre teatre i poder i sobre la funció social de l’actor, temes
centrals del pròleg introductori. Hi ha un moment en el text en què l’autor
posa en boca del protagonista una sentència, segons la qual, res d’allò que
està succeint a escena té res a veure amb Pirandello…Una picada d’ullet entremaliada,
perquè el ball pervers entre ficció i realitat és el canemàs de la comèdia.

La
filigrana inicial, l’ esmentat pròleg, és d’Homar en el paper de Campese. Després,
el pes de l’obra és compartit amb Joan Carreras, el nou prefecte de la
població, quan l’actor el va a trobar per demanar-li que assisteixi a una
estrena de la seva companyia per tal de donar prestigi a l’acte social. Però el
prefecte té coses més importants a fer i se’l treu de sobre. Com que en poder
del còmic, per error, hi ha el llistat dels representants civils que ha de
rebre el prefecte, Campese l’adverteix que qualsevol visita pot ser sospitosa d’impostura.
Ells són professionals de l’art de la comèdia i els postissos poden fer la
resta. A partir d’aquí el protagonisme és de Joan Carreras (immens) aguantant
el tipus d’home d’ordre que rep en audiència una corrua de vilatans hilarant (una
mestra, un capellà, un muntanyenc). Si bé poden ser una mostra de tipisme
local, expliquen unes històries tan inversemblants que el dubte sobre una
possible farsa és permanent en el prefecte i, de retruc, en l’espectador. Són o
no actors enviats per Campese ?

Art
pobre, humil i honest. Així parlava de Filippo del teatre que volia fer. Quan
engega el muntatge, Homar, fidel a aquests principis, ens ensenya els budells
de la representació, remarcant que tot és convenció. Encertadíssima direcció,
excel·lents interpretacions i, per damunt de tot, una obra absolutament rodona
de De Filippo. Imperdible.