• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • L’art de la comèdia
  • /
  • El teatre com a argument
CRÍTIQUES
Art Comedia Alta 0
Josep Maria Viaplana
PER: Josep Maria Viaplana

VALORACIÓ

8

ANAR A FiTXA DE L’OBRA ENLLAÇ EXTERN

El teatre com a argument

Publicat el: 10 de març de 2015

CRÍTiCA: L’art de la comèdia

Un text notable, que ens fa reflexionar sobre l’art, i com ja s’ha dit en altres llocs, sobre la relació entre l’artista i el poder, tot i que de forma tangencial.

Lluís Homar comença adreçant-se al públic, ens parla de la ‘seva’ visió de l’art teatral, en un text que, per la seva profunditat i encert, tots els artistes haurien de penjar en un lloc visible de casa o del camerino, si és que no són el mateix.

L’obra té una proposta grandiosa pel que fa a l’escenografia, que parteix d’un escenari a mig muntar, i que amb la intervenció dels mateixos actors i els tramoies de la sala (al quals, tot s’ha de dir, l’elenc fa que els acompanyin en la salutació final, en reconeixement a les seves constants entrades i sortides), basteixen un despatx d’un prefecte de províncies, grandiloqüent sí, però versemblant en aquesta Itàlia del nostre imaginari. Una proposta diferent, i molt encertada.

En aquest espai, esdevé la resta de l’obra, després del moment en què el director d’una petita companyia teatral ‘familiar’, s’espera audiència del propi prefecte.

Dir que cada moment en què el Lluís Homar és a escena, val el seu pes en or. També que el pretès moment en què es retrata la relació del poder amb els artistes (i no viceversa, com pot semblar) per mi no acaba de reeixir. I és que és molt difícil que un actor reflecteixi en tota la seva cruesa, però també complexitat, la veritat dels qui estan a l’altre costat, els responsables polítics. Només en una ocasió he vist dalt de l’escenari un retrat convincent i descarnat d’aquesta perversa relació. Es deia (diu) Fum, i la companyia Teatre de Guerrilla, responsable del muntatge, va haver de ‘reinventar-se’ just després de fer-la.

De la resta, cal dir que l’autor ens vol mantenir en el dubte de si el que veiem és o no una ficció de la petita companyia artística o la realitat d’una societat ben pintoresca. Per sort, Eduardo de Filipo sap tancar-no amb un final obert, concís i memorablement bo.

Però no conclouré sense valorar que, de les tres històries que passen per davant nostre, la del metge, la del capellà, i la de la mestra i els pagesos, la única que realment em va atrapar per, sobretot, la solvència i desplegament de recursos del seu intèrpret, va ser la del capellà. En les altres dues, tot i estar -com tot el muntatge- impecablement interpretades i dirigides, em va faltar aquella imprescindible sensació de versemblança que impregnava la protagonitzada per un esplèndid Andreu Benito, únic partícip comparable al Lluís Homar, innegablement en el cim de la seva carrera, tant com a actor com a director, i del qual esperem seguir gaudint durant molt de temps.

CRÍTIQUES RELACIONADES / L’art de la comèdia

TÍTOL CRÍTiCA: Per gaudir del bon teatre

PER: Núria Sàbat
Núria Sàbat
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: La grandesa del teatre

PER: Teresa Bruna
Teresa Bruna
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Un Teatre carregat de raons

PER: Toni Polo
Img 20161123 171959
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Grande De Filippo !

PER: Víctor Giralt
Víctor Giralt
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Una alineació extraordinària

PER: Marc Sabater
Marc Sabater
VALORACiÓ

10

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Un brillant joc d’equívocs

PER: César López Rosell
César López Rosell
VALORACiÓ

10

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Una declaració d’amor al teatre

PER: Xavi Pardo
Xavi Pardo
VALORACiÓ

10

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: El arte de la comédia en el TNC: Una declaración de intenciones teatral.

PER: Enid Negrete
Enid Negrete
VALORACiÓ

10

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Un magnífic i necessari homenatge

PER: Aída Pallarès
Aída Pallarès
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Quan les coses no són sempre el que semblen

PER: María José Ragué
María José Ragué
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: l’art de la vida

PER: Francesc Massip
Francesc Massip
VALORACiÓ

10

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: La caixa dels postissos d’Eduardo De Filippo i Lluís Homar

PER: Andreu Sotorra
Andreusotorra
VALORACiÓ

10

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: La utilitat de la comèdia

PER: Christian Machio
Retrat Christian
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Ara com sempre!

PER: Iolanda G. Madariaga
Iolanda G. Madariaga
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Lluís Homar demostra que la Sala Gran és com la cabina del vaixell dels germans Marx

PER: Jordi Bordes
Jb Defi
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat