El Teatre Romea recupera el bell espectacle sobre
Lorca que Pep Tosar va estrenar en el festival Grec de 2015. I ha estat una
bona decisió.

Fidel a la línia iniciada el 2003, quan amb Esquena de ganivet va començar tot un
seguit d’espectacles dedicats a difondre o homenatjar poetes, Federico García és una nova mostra del
talent del director, actor, productor i autor mallorquí.

Per fer aquest recorregut vital, en què l’ànima
del flamenc hi és ben present, Tosar ha buscat, aquest cop, la complicitat –i
cal dir que la troba– de Mariola Membrives (cante), Rycardo Moreno (guitarra),
José Maldonado (un ballarí capaç de transmetre l’essència de Lorca) i David
Domínguez (percussió) per centrar-se en la figura d’un dels poetes literàriament
més poderosos i humanament més enigmàtics, centrant-se intel·ligentment en els
aspectes menys coneguts i més personals.

La veu de Tosar ens fa arribar fragments de la
seva poesia, però sobretot de textos en prosa que ens parlen de la infantesa del
poeta a Fuente Vaqueros, de la seves estades a Madrid, a Cadaqués o a Nova York
–que la vellutada veu de Membrives il·lustra musicalment–, i part de la seva correspondència
amb els amics i la família. D’aquestes lectures, se’n desprèn una imatge del
poeta que, paral·lelament i de manera alternada, es veu reforçada amb les
valuoses aportacions dels diferents testimonis que en parlen, com ara la seva
neboda Vicenta Fernández-Montesinos García, l’escriptora i biògrafa Antonina
Rodrigo, el catedràtic de Literatura Mario Hernández…

Novament, un plaer escoltar-los i compartir
amb tots ells un viatge amb tren que, si bé per a nosaltres ha estat un
trajecte del tot plaent, per al genial poeta granadí va esdevenir l’últim.