Pep Tosar torna a fer diana en la seva forma de
bastir un espectacle sobre la figura d’un poeta. Com molt bé sap reconèixer,
poques coses resten per dir de García Lorca però la seva aproximació és, si més
no, interessant. Tosar elabora una cartografia del recorregut vital del poeta a
partir de la seva correspondència íntima. Aquest mapa vital es nodreix també amb
el testimoni documental de diferents estudiosos de prestigi internacional i el
de la seva neboda Vicenta Fernández-Montesinos García. L’espectacle pren la forma
d’un viatge en tren pels paisatges d’aquest recorregut: una acurada i
significativa selecció d’imatges –fixes o en moviment, actuals o d’arxiu- conformen
un viatge que menarà el poeta a l’acompliment del seu tràgic destí. Esdevé així
una mena de Via Crucis solcat per la
obra literària, musical i gràfica -i també social- del granadí més universal.
Al cante, Alba Carmona recreant
composicions emblemàtiques de Camarón o Morente, poderosa en tots els pals, fins i tot, en algun blues; l’acompanya a la guitarra, Jesús
Guerrero. El percussionista David Domínguez va més enllà de l’acompanyament
creant una atmosfera sonora que vehicula tot l’espectacle. El ballarí Jesús
Carmona, amb corbatí o descamisat, encarna l’alter ego delpoeta, un jo molt físic però elegant i subtil. I
el mateix Pep Tosar dient, llegint, interpretant -discret però contundent-,
poemes, cartes, escrits… Federico
García és un homenatge a la persona més que a la figura literària, és també
un exercici de memòria històrica, però és, sobre tot, un espectacle intens i
brillant que mereix tenir un llarg recorregut.