CRÍTIQUES

VALORACIÓ
9
Traspassar emocions amb feixos de llums
Publicat el: 9 de setembre de 2022
CRÍTiCA: Exit through the gift shop
Carla Rovira es rellegeix contínuament. Els muntatges li serveixen per ordenar les idees, per establir jerarquies i assumir contradiccions. Ho va fer amb Màtria i ara ho repeteix amb aquest muntatge. Per quina raó el cos s’imposa a la lògica racional i busca engendrar descendència? Com Clàudia Cedó (Una gossa en un descampat), Concha Milla (Estigmes), Gemma Brió (Llibert), Rovira il.lustra moments inesperats i dolorosos de la maternitat. Tothom intueix que hi poden haver complicacions en l’embaràs i el part, però sempre es pensa que no passarà a persones conegudes. I aquests muntatges evidencien que són dolors silenciats més comuns del que un es pensa i que és saludable explicar-los per a assumir-los.
Carla Rovira amb una subtil (per moments) i penetrant instal.lació de Manoly Rubio comparteix una angoixa que moltes mares s’hauran hagut d’empassar i oblidar. Per això, és una obra catàrtica, reparadora. Ella afronta el plor i el patiment sofert i deixa que es desfaci, com la cera. La vida és, alhora, la mort. La directora i actriu, que ja va treballar la mort a Posaré el meu cor en una safata, com recorda en el muntatge, insinua que tot viu una contínua transformació.
Rovira es desplega com una performer que balla amb la criatura, com unes infermeres que li canten que tot anirà bé, consolant-la, provant de limitar la seva angoixa. Hi ha tocs d’humor negre (el holy hole extreu de tot després d’una amniocentesi). No li cal l’autolesió física (com a Most of all, you’ve got to hide it from the chicks, el seu primer muntatge en solitari). Afronta l’autorevisió psicològica amb els seus monstres, provant de donar-los-hi visibilitat i profunditat. I el públic accepta de grat tornar a renéixer per la nova vagina. La vida proclama vida abans de morir. És la supervivència animal que mana. I el capitalisme, sempre atent, en fa caixa. L’obra de teatre té una posada en escena itinerant per les diferents cambres del Museu Comarcal. Cada espai reprodueix diferents moments d’aquesta mena de dol en espera que, passada la funció es pot visitar com una exposició que desplega tota la recerda de l’artista.
CRÍTIQUES RELACIONADES / Exit through the gift shop
TÍTOL CRÍTiCA: Espera, fracàs, perifèria
PER: Ana Prieto Nadal

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Politizar la maternidad
PER: Manuel Pérez i Muñoz

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Sortint del museu dels horrors
PER: Ramon Oliver

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Madame monstre, ¿c’est moi?
PER: Andreu Sotorra

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: I ara què, futura mare… ??
PER: Josep Maria Viaplana

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Abraçar el dol perinatal
PER: Núria Cañamares

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Desaprendre l’èxit
PER: Alba Cuenca Sánchez

VALORACiÓ
8