Quedar embarassada, gestar unes 40 setmanes i donar a llum. Fredament, el procés de portar una vida al món sembla ben simple, però cada cas és singular. I una muntanya russa d’emocions, que convertir-se en mare és ben intens. Fins i tot si tot va “segons el previst”. Previst per qui? Què passa quan les coses no es desenvolupen d’acord amb la “norma”?

Partint de la pròpia experiència, Carla Rovira relata com es va sentir als sis mesos en saber que l’embaràs no avançava bé i com va haver de sobreposar-se, per força, a la situació. Ningú vol una papallona a la porta de l’habitació de l’hospital. És el símbol que indica el pitjor malson de tot progenitor. Valenta i generosa, propera i directa, l’artista s’obre i comparteix, i l’abraces en silenci, en una empatia que et toca i remou, especialment si ets mare (pare), i imagino que més profundament si has viscut quelcom similar. No estem preparats per rebre males notícies i encara menys quan es tracta d’una de les experiències més meravelloses del món. Però això, és un fracàs? Es pot sentir culpa?

Carla Rovira reflexiona sobre aquestes qüestions recreant el que va viure. Des del ventre radiant i voluptuós fins al que es desfà buit i sense consol. El públic l’acompanya resseguint el calvari d’estança en estança en un seguit d’escenes que exploren diferents llenguatges i que troben, en la sortida final, la vàlvula escapatòria per tancar i guarir (si mai es guareix del tot).

A diferència de la seva òpera prima i, potser, més celebrada (Most of all, you’ve got to hide it from the chicks) en què investigava sobre el teatre de la mà d’un grup de nens i nenes, a Exit through the gift shop es troba a si mateixa a la taula de treball i fa, probablement, la introspecció més dura a la que s’haurà d’enfrontar mai. Un espectacle necessari per explicar què passa –i en alts percentatges– a la vida real, encara que ningú en parli, perquè costa molt trencar el silenci al voltant de la mort perinatal, la infertilitat, les malformacions, la violència obstètrica, els protocols sanitaris… entre tants altres temes tabú. De tant en tant apareixen a la cartellera espectacles que s’atreveixen a donar-hi llum (recordem, per exemple, la brillant Llibert i, més tard, Tender Napalm i Una gossa en un descampat), però fora dels escenaris continuen en la foscor de cadascú.