Vist el divendres, 25 de novembre de 2022, al Teatre de Lloret -Espai Off.

La Carla Rovira sempre s’ha distingit per fer unes propostes diferents, agosarades, però despullant la veritat i l’inconfessable, encara que, quan ella toca el tema, poca cosa queda per a confessar…

En aquest espectacle -una altra cosa que la distingeix és el ‘xifrat’ dels seus títols, que per sort ens va explicar en la postfunció- fa un paral·lelisme amb els cartells que hi ha al final dels circuits dels museus, ja que ‘Exit through the gift shop’ significa un ‘aneu passant per la botiga per a endur-vos un record/regal’.

Assistim a un relat en primera persona d’un embaràs -ella mateixa, primerenca quan això va passar- que es torça quan li fan un seguit de proves. I el centre del relat és tot el que pot passar pel cap i pel cor d’una dona, doncs les que passen els embarassos són elles, quan es desperten les pors. Tot anirà bé, li diuen, només són analítiques, exploracions, ressonàncies… però ningú no li pot privar de l’angoixa que això li genera, un futur incert, ja que, per què tantes coses? Si anés bé no me’n farien, oi?

Parla de molts temes profunds, aquest text, que no contemplem des d’una còmoda platea, sinó que ens proposa un itinerari que comença pel vestidor del centre mèdic, detallant tot el que hauria de ser una bona mare, perquè si no, ens estem sortint de la norma. També per la consulta, on se l’explora a fons, i tot un seguit d’espais, que aprofiten molt bé els recursos audiovisuals, i on en el fons, sempre sura el sentiment de culpa i de ser diferent. Injustificada? Injusta? Potser. I quin consol pot haver-hi després?

Un dels encerts és el desenllaç final, ja que dóna valor a tota la tempesta interior, la fa arribar i aconsegueix que, no només dones que hagin passat un embaràs, exitós o fatal, sinó tota la resta d’espectadors inclosos els homes, ens puguem posar en la seva pell durant una bona estona.

Tampoc ens equivoquem, no és un espectacle per a públics massa amplis. És teatre que grata la pell i s’endinsa en les entranyes profundes de la por i l’angoixa. Però sense artificis. Perquè és el relat d’una experiència personal de la Carla, i això ja s’intueix en tot moment. Com quan sabem que allò que veiem no és només una fantasia. Té tot el gust de la veritat.