• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • El President
  • /
  • Una parella de gegants del cinisme polític i del cinisme del poder
CRÍTIQUES
imagen
Andreusotorra
PER: Andreu Sotorra

VALORACIÓ

9

ANAR A FiTXA DE L’OBRA ENLLAÇ EXTERN

Una parella de gegants del cinisme polític i del cinisme del poder

Publicat el: 7 de novembre de 2014

CRÍTiCA: El President

En realitat, l’autor Thomas Bernhard (Heerleen, Països Baixos, 1931 – Ohlsdorlf, Àustria, 1989) hauria fet bé de titular aquesta obra: “El President i la Presidenta”. Tal com per aquí anomenem una parella de gegants. Perquè els dos protagonistes de l’obra no són res més sinó això: una parella de gegants del cinisme polític i del cinisme del poder. (…)

L’escenografia situa les dues grans parts de l’obra en un àmbient sòrdid, emmarcat per unes carrosseries grises d’automòbils, aptes per al desguàs, esventrades per l’atemptat, penjades del sostre. Una imatge plàstica pròpia que la posada en escena deixa a parer dels espectadors perquè la situïn temporalment en el moment històric que més els plagui, tenint en compte la simbologia i la universalitat del discurs de Thomas Bernhard en boca dels seus dos protagonistes. (…)

La força dels dos intèrprets compta amb una magnètica Rosa Renom que escup el que diu, fa ganyotes amb la llengua fora, com un Einstein femení, rebat els vestits que tria per a l’acte d’estat que l’espera i plora pel seu gos víctima de l’atemptat. S’hi aparella la salvatgia de Francesc Orella, que es va estripant ell mateix en una ferida interior provocada per la mort del coronel de confiança, per la por que l’assetja, per l’adulteri consentit que té a casa i que ell també practica i per l’esfondrament de l’imperi que ha creat, pas a pas, des de ran de terra. (…)

A pesar que el discurs de l’obra ‘El President’ podria caure en una mena de tesi política aplicable a qualsevol època, l’autor el transforma —amb un registre lingüístic col·loquial que es reforça amb una elaborada traducció de Bernat Puigtobella pensada per ser dita—, en una apologia feridora de l’absolutisme polític al servei de qui l’ostenta. (…)

CRÍTIQUES RELACIONADES / El President

TÍTOL CRÍTiCA: Interpretacions de luxe per a un Bernhard feixuc

PER: Teresa Ferré
Teresa Ferré
VALORACiÓ

6

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Retrat de dama “sense” gosset

PER: Iolanda G. Madariaga
Iolanda G. Madariaga
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: L’anatomia del poder

PER: Aída Pallarès
Aída Pallarès
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Amb peus de fang

PER: Francesc Massip
Francesc Massip
VALORACiÓ

7

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Àcida sàtira sobre la tirania del poder

PER: César López Rosell
César López Rosell
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Retrat d’un home que viu per al poder

PER: Josep Maria Viaplana
Josep Maria Viaplana
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Un retrat satíric de mols països i polítiques. El despullament d’una presidenta i d’un president.

PER: María José Ragué
María José Ragué
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Paranoïes del poder

PER: Víctor Giralt
Víctor Giralt
VALORACiÓ

7

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: El Bernhard cínic amb un aire de clown

PER: Jordi Bordes
Jb Defi
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat