CRÍTIQUES

VALORACIÓ
9
Una parella de gegants del cinisme polític i del cinisme del poder
Publicat el: 7 de novembre de 2014
CRÍTiCA: El President
En realitat, l’autor Thomas Bernhard (Heerleen, Països Baixos, 1931 – Ohlsdorlf, Àustria, 1989) hauria fet bé de titular aquesta obra: “El President i la Presidenta”. Tal com per aquí anomenem una parella de gegants. Perquè els dos protagonistes de l’obra no són res més sinó això: una parella de gegants del cinisme polític i del cinisme del poder. (…)
L’escenografia situa les dues grans parts de l’obra en un àmbient sòrdid, emmarcat per unes carrosseries grises d’automòbils, aptes per al desguàs, esventrades per l’atemptat, penjades del sostre. Una imatge plàstica pròpia que la posada en escena deixa a parer dels espectadors perquè la situïn temporalment en el moment històric que més els plagui, tenint en compte la simbologia i la universalitat del discurs de Thomas Bernhard en boca dels seus dos protagonistes. (…)
La força dels dos intèrprets compta amb una magnètica Rosa Renom que escup el que diu, fa ganyotes amb la llengua fora, com un Einstein femení, rebat els vestits que tria per a l’acte d’estat que l’espera i plora pel seu gos víctima de l’atemptat. S’hi aparella la salvatgia de Francesc Orella, que es va estripant ell mateix en una ferida interior provocada per la mort del coronel de confiança, per la por que l’assetja, per l’adulteri consentit que té a casa i que ell també practica i per l’esfondrament de l’imperi que ha creat, pas a pas, des de ran de terra. (…)
A pesar que el discurs de l’obra ‘El President’ podria caure en una mena de tesi política aplicable a qualsevol època, l’autor el transforma —amb un registre lingüístic col·loquial que es reforça amb una elaborada traducció de Bernat Puigtobella pensada per ser dita—, en una apologia feridora de l’absolutisme polític al servei de qui l’ostenta. (…)
CRÍTIQUES RELACIONADES / El President
TÍTOL CRÍTiCA: Interpretacions de luxe per a un Bernhard feixuc
PER: Teresa Ferré

VALORACiÓ
6
TÍTOL CRÍTiCA: Retrat de dama “sense” gosset
PER: Iolanda G. Madariaga

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: L’anatomia del poder
PER: Aída Pallarès

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Amb peus de fang
PER: Francesc Massip

VALORACiÓ
7
TÍTOL CRÍTiCA: Àcida sàtira sobre la tirania del poder
PER: César López Rosell

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Retrat d’un home que viu per al poder
PER: Josep Maria Viaplana

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Un retrat satíric de mols països i polítiques. El despullament d’una presidenta i d’un president.
PER: María José Ragué

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Paranoïes del poder
PER: Víctor Giralt

VALORACiÓ
7
TÍTOL CRÍTiCA: El Bernhard cínic amb un aire de clown
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
8