• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • El President
  • /
  • Retrat d’un home que viu per al poder
CRÍTIQUES
imagen
Josep Maria Viaplana
PER: Josep Maria Viaplana

VALORACIÓ

8

ANAR A FiTXA DE L’OBRA ENLLAÇ EXTERN

Retrat d’un home que viu per al poder

Publicat el: 9 de novembre de 2014

CRÍTiCA: El President

L’obra ‘El President’, consta de tres parts ben definides: la primera, coneixem a la seva dona, una ‘senyora’ que pensa en veu alta, de vegades, i que la major part del temps parla amb la seva assistenta-criada amb una actitud entre despòtica, condescendent i paternalista, mentre va desgranant totes les seves obsessions i paranoies, en general petites i pròpies d’algú de classe alta i poca feina… segurament un monòleg, perquè això és, que retrata la realitat d’aquesta mena de persones, però que costa de seguir amb atenció, per la futilesa de les seves preocupacions.

Jo, que no sabia exactament com va l’obra original, vaig arribar a insinuar a la persona que m’acompanyava, ‘a veure si la obra és la presidenta‘ pensant en una ironia de l’autor, que retrata un home a través de la dona que hi ha al darrera. I no és que la seva intèrpret, la Rosa Renom, no ho faci bé, que ho fa molt bé. És que -al menys per a mi- tot plegat resultava sense interès, tret de la petita ironia (no tan innocent, certament) de la dona que lamenta l’assassinat per equivocació del seu gosset, quan l’objectiu era el seu marit.

Després d’un fosc i canvi d’escenari, arriba, sense avisar, el plat fort de la funció: el president.

I aquí s’ajunten dos fets excepcionals: la força del text de Thomas Bernhard, destructiva pel que fa al retrat dels homes (i aqui sí que el gènere compta) que arriben al cim social, al poder absolut (o gairebé), i que el busquen i viuen per i per a ell. Però és que també resulta excepcional la interpretació de Francesc Orella. Mai… mai, havia sentit com un home (entengui’s el personatge) que a la força ha de resultar extraordinari, per bé o per mal, es despulla i ens confessa sense embuts els seus orígens, els seus desitjos, les seves conclusions sobre la naturalesa humana, les excuses de tota mena per a resultar dèspota i poder dormir per les nits… i que a sobre no et resulti fastigós, com ho resulta en altres aproximacions que s’han fet, o ja se l’està jutjant abans d’escoltar-lo. Pot agradar o no, et pots identificar o no, però hi ha una veritat intensa i innegable en tot el que vomita en els seus dos monòlegs, les parta segona i tercera de l’obra, una, sol amb la seva ‘querida’ -recordeu quan se’n deia així?-, i un altre amb uns personatges que l’entenen, perquè són tan poderosos i mancats d’escrúpols com ell.

I per molt bo que sigui el text, que ho és, no se m’acudeix ningú més adient per a dir-lo fer-nos-el sentir que el Francesc Orella. Incommensurable. Tan dins del paper, que de vegades sembla que l’oblidi, i hagi d’agafar-se a la veritat que ens vomita per a prosseguir. Només per ell val la pena venir a la Sala Tallers a veure aquest president. Ens fa sentir, ens fa conèixer, ens fa reconèixer aquesta mena d’homes, i fins i tot a alguns ens fa compadir-lo per la presó que s’han construït. La veritat última des de la perspectiva d’algú que ha nascut humil i ha escalat fins al cim de la seva societat*, encara que faci mal, per la seva tenacitat, intel·ligència i força interior.

I perdoneu l’expressió, quina ‘putada’ que et donin qualsevol altre paper en aquesta obra, per la irrellevància a la qual et veus condemnat, per la falta gairebé absoluta de text (excepte en el cas de l’esposa), i la subordinació en la que et veus obligat a transitar tota l’estona. Potser la Montse Pérez ressalta una mica darrera en tot moment de la ‘presidenta’, amb el gest de submissió, propi d’un ‘servant’ amb aires d‘Anthony Hopkins femení a ‘The remains of the day’. Els dos polítics, sempre ensabonant-lo i, el personatge més llastimós -no la interpretació, correcta, però sí el paper a què el text la condemna-, la seva ‘querida’ (com m’agrada aquesta paraula) avocada a riure contínuament per no ser un personatge mut.

I per damunt de tot, un monstre que es menja l’escena amb avidesa, un Francesc Orella/President que *en certs moments recordava, al menys a mi, al ciutadà Kane d’Orson Welles.

Per treure’s el barret, si en dugués.

El meu veí de butaca, parlant posteriorment definia les reflexions del ‘president’ com a ‘profundament madures’, i així ho són.

PD. no estic d’acord en què sigui una obra per a majors de 16 anys, com s’anuncia a la web. Entendre mínimament els raonaments, experiències vitals i la ‘profunda maduresa’ del protagonista -en paraules del meu acompanyant- requereix d’una maduresa que no és fàcil de trobar fins a certa edat. És una obra per a adults, en el ple sentit de l’expressió.

CRÍTIQUES RELACIONADES / El President

TÍTOL CRÍTiCA: Interpretacions de luxe per a un Bernhard feixuc

PER: Teresa Ferré
Teresa Ferré
VALORACiÓ

6

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Retrat de dama “sense” gosset

PER: Iolanda G. Madariaga
Iolanda G. Madariaga
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: L’anatomia del poder

PER: Aída Pallarès
Aída Pallarès
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Amb peus de fang

PER: Francesc Massip
Francesc Massip
VALORACiÓ

7

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Àcida sàtira sobre la tirania del poder

PER: César López Rosell
César López Rosell
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Un retrat satíric de mols països i polítiques. El despullament d’una presidenta i d’un president.

PER: María José Ragué
María José Ragué
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Una parella de gegants del cinisme polític i del cinisme del poder

PER: Andreu Sotorra
Andreusotorra
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Paranoïes del poder

PER: Víctor Giralt
Víctor Giralt
VALORACiÓ

7

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: El Bernhard cínic amb un aire de clown

PER: Jordi Bordes
Jb Defi
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat