• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • El President
  • /
  • Retrat de dama “sense” gosset
CRÍTIQUES
imagen
Iolanda G. Madariaga
PER: Iolanda G. Madariaga

VALORACIÓ

8

ANAR A FiTXA DE L’OBRA ENLLAÇ EXTERN

Retrat de dama “sense” gosset

Publicat el: 15 de novembre de 2014

CRÍTiCA: El President

El “tòpic tema
del retrat” de les avantguardes plàstiques -aquells retrats de dames de magistral ironia- és recreat en aquesta obra d’un
Bernhard madur, en plena forma i que serva tota la ironia secular. La Primera Dama
ha perdut el seu gosset en un atemptat terrorista contra el seu marit. En el
cas del President, el company fidel i confident que ha mort en l’atemptat era
un vell coronel. L’atemptat i la fatal pèrdua per ambdues parts deslliga totes
les pors i inseguretats dels protagonistes, els fa caminar per la corda fluixa mentre
es preparen pel funeral d’Estat per acomiadar el Coronel i, després, en les
seves  divergents formes de fugida. És
amb la seva xerrameca incontenible on es dibuixa el precís retrat de l’amarga i
terrible parella que fan el President i la seva esposa.  El terra tremola sota els seus peus mentre
President i Presidenta s’aferren a les seves convencions, la seva doble moral,
la seva ideologia ultraliberal del triomf del més fort per surar en un món que
s’ensorra. Rosa Renom i Francesc Orella encarnen els dos protagonistes que
monologuen -fins i tot a duo- amb la força i la fúria que mereix el text; sorprenent
en el cas de Rosa Renom pel delicat del 
seu aspecte. Ambdós, actor i actriu, han sabut brindar-nos uns
personatges que sedueixen en la seva monstruositat molt ben acompanyats per la
resta de l’elenc: Montse Pérez, Josep Julien, Daniela Feixas i Josep Costa. Carme
Portaceli encerta de ple amb aquesta posada en escena on hi ha abocat intel·ligència
i ofici a raig i aquest seu particular olfacte per apropar-nos els grans textes
contemporanis en els moments més escaients. Ens convé, ara més que mai,
deixar-nos seduir per aquest monstre bicèfal que és
El President, conèixer-lo millor, aprendre a riure’ns d’ell i, fins
i tot, témer-lo.  

CRÍTIQUES RELACIONADES / El President

TÍTOL CRÍTiCA: Interpretacions de luxe per a un Bernhard feixuc

PER: Teresa Ferré
Teresa Ferré
VALORACiÓ

6

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: L’anatomia del poder

PER: Aída Pallarès
Aída Pallarès
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Amb peus de fang

PER: Francesc Massip
Francesc Massip
VALORACiÓ

7

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Àcida sàtira sobre la tirania del poder

PER: César López Rosell
César López Rosell
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Retrat d’un home que viu per al poder

PER: Josep Maria Viaplana
Josep Maria Viaplana
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Un retrat satíric de mols països i polítiques. El despullament d’una presidenta i d’un president.

PER: María José Ragué
María José Ragué
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Una parella de gegants del cinisme polític i del cinisme del poder

PER: Andreu Sotorra
Andreusotorra
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Paranoïes del poder

PER: Víctor Giralt
Víctor Giralt
VALORACiÓ

7

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: El Bernhard cínic amb un aire de clown

PER: Jordi Bordes
Jb Defi
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat