CRÍTIQUES

VALORACIÓ
9
Un retrat satíric de mols països i polítiques. El despullament d’una presidenta i d’un president.
Publicat el: 9 de novembre de 2014
CRÍTiCA: El President
Carme Portaceli és una directora que corre riscos, que tria obres importants pels seus espectacles i que aquesta vegada, com moltes altres, l’ha encertat. (Sempre recordo La missió de Heiner Müller, el primer espectacle d’aquest autor que es va fer a Barcelona). Tampoc no oblido que el 2008 va fer un altre Bernhard, al CDN, Ante la jubilación. I qui corre riscos no sempre pot eludir el perill. Però aquí, a El President, Portaceli ha aconseguit un dels espectacles més rodons que hem pogut veure darrerament (i no oblido ni Confidències a Al·là ni L’Última trobada).
El President és una obra rodona, amb alguns tocs de Père Ubu, un text que ens mostra al President i a la Presidenta, en situacions personals i individuals, després de ser víctimes d’un atemptat terrorista, en el qual ha mort un coronel i el gosset de la presidenta. Estem doncs en els preparatius de l’enterrament del coronel.
L’estructura de l’obra es divideix en dues parts: la primera dedicada a la dona del president -una esplèndida i forta Rosa Renom que omple l’escenari mostrant-nos una dona despullada de sentiments, que maltracta a la seva criada- una magnífica Montserrat Pérez, amb una expressió corporal i facial que va més enllà de les paraules. La presidenta que només estimava al seu gosset, ridícula imatge d’un “carinyo” fora de context, i només busca un vestit, la seva imatge més afavorida per anar a l’enterrament del coronel. Són cinquanta minuts presidits magníficament per Rosa Renom. A continuació, Orella pren el relleu. És un pobre desgraciat que només vol gaudir amb la beguda i amb la seva amant, Daniela Feixas, que llueix el seu cos i la seva gràcia, lluny, a Estoril. Tot en un bar rodejat amb els polítics locals, escena trista del que és en realitat la política per Bernhard. Uns minuts finals reuniran al President i la Presidenta en els seus lamentables papers i en una previsible mort d’un president alcoholitzat. En el paper d’un coronel, m’agrada veure a Josep Costa damunt de l’escenari. I perquè no, a Josep Julien fent de massatgista de la “dama”.
Cal felicitar a Rosa Renom, Francesc Orella i Carme Portaceli. El President serà un èxit de la temporada.
CRÍTIQUES RELACIONADES / El President
TÍTOL CRÍTiCA: Interpretacions de luxe per a un Bernhard feixuc
PER: Teresa Ferré

VALORACiÓ
6
TÍTOL CRÍTiCA: Retrat de dama “sense” gosset
PER: Iolanda G. Madariaga

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: L’anatomia del poder
PER: Aída Pallarès

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Amb peus de fang
PER: Francesc Massip

VALORACiÓ
7
TÍTOL CRÍTiCA: Àcida sàtira sobre la tirania del poder
PER: César López Rosell

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Retrat d’un home que viu per al poder
PER: Josep Maria Viaplana

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Una parella de gegants del cinisme polític i del cinisme del poder
PER: Andreu Sotorra

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Paranoïes del poder
PER: Víctor Giralt

VALORACiÓ
7
TÍTOL CRÍTiCA: El Bernhard cínic amb un aire de clown
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
8