‘El crèdit’
no té la càrrega de crítica d’ ‘El mètode Gronholm’, però fa petar de riure tan
o més. Galceran aconsegueix que tothom s’empassi una història improbable però finalment
creïble: un paio arruïnat (Jordi Boixaderas), aconsegueix que un banquer
absolutament reticent (Jordi Bosch), li doni crèdit amenaçant-lo amb seduir la
seva dona. L’espectador, com el banquer, tem que l’indesitjable client sigui,
en efecte, un Don Joan majúscul.

Si un
analitza com el banquer embolica cada cop més la situació inicial amb decisions
matusseres, arriba a la conclusió que tot plegat és una petita bretolada. Però
aquest és el mèrit d’un gran comediògraf, Jordi Galceran.  I, evidentment, d’un equip fantàstic que
conformen director, ajudants, tècnics i sobretot, intèrprets. Jordi Boixaderas,
contingut, segur en cada silenci, deixa que el pes de la comèdia recaigui en el
perfecte histrió, Jordi Bosch. Incommensurable.

El perill
que hi hagi  comèdies tan bones, al meu
parer, és que un pot acabar pensant:

¿ Perquè anar
al teatre a enterbolir el terrat,  si puc
xalar tant?