Jordi Galceran parteix d’una negativa per
reafirmar-se com un grandíssim autor de comèdia. En aquesta ocasió, el detonant
del seu nou èxit és la denegació d’un crèdit, uns diners vitals per qui els
demana, tant que estarà disposat a fer el que sigui per aconseguir-los.

Si l’arrencada ja és bona, el que ve a
continuació millora i millora a mesura que s’enreda l’acció. Situacions que
podrien ser comunes, però que es transformen en surrealistes i carregades de
comicitat. L’espectador segueix amb atenció el fil de la història preguntant-se
i, puntualment també, endevinant en secreta satisfacció i abans que els
personatges què passarà després. Excel·lent. Té ritme, humor, resulta proper,
és intel·ligent i combina amb un còctel de primera la cruesa del sistema amb la
capacitat humana de complicar-se l’existència.

Com es diu en un moment de
l’espectacle, “els crèdits necessiten garanties” i és evident que aquest, escrit
en majúscules, les té: no solament per un text que brilla sobre paper, sinó
també pels dos actors (Jordi Boixaderas i Jordi Bosch) que el fan créixer sobre
l’escenari seguint les pautes d’un altre gran avalador, Sergi Belbel. Claven el
rol, el to, el gest, l’actitud, els tempos, els moviments… L’escenografia
–bàsicament les cadires giratòries que queden a banda i banda de la taula de
negociació– contribueixen a construir i parodiar aquest insòlit cara a cara
entre client i banquer.

Si s’hi ha de buscar un però, esmentar
que la primera part és molt més llarga que la segona i tercera, on es detecta
certa inquietud per travar un desenllaç que estigui a l’alçada de la història. El
repte s’assoleix amb una rodona traca final que arrenca sonores riallades entre
el públic.

A tots aquells que es preguntin si serà
un fenomen com ‘El mètode Grönholm’, dir-los que hi vagin, no en sortiran gens decebuts.