• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • Articles
  • /
  • Exuberància global
ARTICLes
Manuelperezimunoz2 756x756

per Manuel Pérez i Muñoz

Exuberància global

Publicat el: 24 d'abril de 2015

‘WeWomen’
tindrà força, molta, es veu des de les primeres pinzellades de
moviment que les ballarines esbossen a la sala d’assaig del Teatre
Principal d’Olot. Sol Picó i la seva ‘troupe’ han vingut aquí
convocades en residència pel Festival Sismògraf, que oferirà un
petit tast de les escenes treballades. El muntatge definitiu
s’estrenarà al Festival Grec de Barcelona. Fins aleshores, la
preparació de l’espectacle resultarà frenètica. Són moltes
agendes a coordinar, tot un trencaclosques organitzatiu que avui
convoca a la capital de la Garrotxa cinc de les vuit intèrprets.
Falta, per exemple, Shantala Shivalingappa, la ballarina d’origen
indi que aportarà al còctel definitiu la cadència pròpia dels
balls clàssics orientals.

Sí
que hi són la resta de les intèrprets, la pròpia Sol Picó, la
francesa d’origen africà Julie Dossavi i Minako Seki, coneixedora de
les hipnòtiques tècniques del butoh japonès. L’escena conjunta que
preparen a Olot les agrupa a totes. Tot comença amb un parlament de
benvinguda de Minako en japonès. Picó vol incidir en el fet que
cada integrant del grup pugui expressar-se en la seva llengua. No és
un detall menor, l’èxit de l’espectacle està condicionat a trobar
la manera de connectar la realitat femenina de les diferents cultures
cridades a participar, també en la manera de ballar, diferències
que ràpidament es fan presents quan descobrim Minako lligada pels
cabells als tímids elements de l’escenografia, comença aleshores un
seguit de torsions inquietants on la seva melena actua com a corda
que la tenalla.

En
aquell moment Julie i la seva imponent presència escènica han
conquerit el centre de la sala amb gestos d’una contundència
abassegadora. La cadència i repetició del seu estil ens recorden
lleugerament moviments tradicionals de la dansa africana tribal, sense festa
però, s’hi percep la consistència i seriositat del tema tractat, de
la reflexió que ens proposen al voltant de la feminitat global al
segle XXI. Sol Picó, mentrestant, remunta de quatre grapes un
improvisat camí de sorra de jardí (“em vull embrutar, acabar
plena de terra”, deia quan el preparava), rodola amunt i avall fins
aconseguir-ho. La combinació de totes tres sobrepassa
l’originalitat, convoca l’exotisme però va més enllà. Aquí hi ha
material, només cal trobar la forma i per això ara proven, assagen,
investiguen amb objectes, amb bigots pintats de maquillatge, amb
complements imprescindibles com les sabates de taló, controvertit
símbol de la feminitat que es troba present en molts dels quadres
proposats.

També
lluita per trobar el seu espai la música. Al fons, sota els
provisionals envelats en forma d’estenedors, l’equip d’arranjaments
prepara un poti-poti sonor tan particular com la barreja
coreogràfica. Amb base flamenca com a punt de partida, la sonoritat
en directe s’eleva per mitjà de ritmes tribals i també gràcies a
les bases electròniques. Hi ha una multiplicitat d’estímuls que
acompanyen en la seva justa dimensió la part de moviment. El
provisional espectador de l’assaig acaba per so saber on mirar, tot
convoca la nostra atenció, tot quadra, tot està amerat d’eixa
exuberància mediterrània tan pròpia dels millors espectacles de
Sol Picó. Després de veure tot plegat no podem fer una altra cosa
que desitjar amb impaciència que arribi ja el moment de l’estrena de
l’espectacle complet al Festival Grec.

—

A més
de la residència creativa del seu espectacle ‘WeWomen’, Sol Picó
també estarà present en la programació del Festival Sismògraf
d’Olot mitjançant una col·laboració amb la companya MIS (Moviment
d’Insurrecció Sonora). La peça és el resultat d’una investigació
sobre la complicitat entre la música i el moviment, la recerca d’un
mètode i un llenguatge comú. Al voltant d’aquesta peça podrem
veure en directe a la creadora d’Alcoi i a la també ballarina Vero
Condoya. Serà demà dissabte 25 d’abril a les 12 de la nit a la Sala
El Torín.

CRÍTIQUES RELACIONADES / W.W. (We Women)

TÍTOL CRÍTiCA: Increïble: no paren quietes però no ballen

PER: Jordi Bordes
Jb Defi
VALORACiÓ

6

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Quatre mirades sordes

PER: Aída Pallarès
Aída Pallarès
VALORACiÓ

6

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Las mujeres de Sol Picó toman el Mercat

PER: Carmen del Val
Carmen Del Val
VALORACiÓ

6

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: El tema es mereixia millor resultat

PER: Montse Otzet
Montse Otzet
VALORACiÓ

6

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Feminisme global

PER: Manuel Pérez i Muñoz
Manuelperezimunoz2 756x756
VALORACiÓ

6

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Dones, ball i tòpics

PER: Jordi Sora i Domenjó
imagen placeholder
VALORACiÓ

6

LLEGiR MÉS

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat