• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • W.W. (We Women)
  • /
  • El tema es mereixia millor resultat
CRÍTIQUES
imagen
Montse Otzet
PER: Montse Otzet

VALORACIÓ

6

ANAR A FiTXA DE L’OBRA ENLLAÇ EXTERN

El tema es mereixia millor resultat

Publicat el: 6 de juliol de 2015

CRÍTiCA: W.W. (We Women)

Sol Picó, com a dona i coreògrafa ens té molt acostumats a veure en els seus
espectacles una part molt potent reivindicativa, de lluita i humor. A We
Women
el tema és la condició humana de la dona,  com persona i també des de la seva posició
com artista. Aquesta qüestió és suficientment seriosa i suggerent com perquè Picó hagués
esmolat els seus dots creatius i edificat
un muntatge punyent, sense veures obligada a deixar de costat algunes píndoles
d’humor.

La idea d’afrontar la problemàtica que
representa ser dona, aquí i a altres països, és bona i oportuna encarar-la ara,
quan la coreògrafa disposa de moltes eines que li ofereix la maduresa. Però We women no aconsegueix allò que el tema
sembla oferir i el resultat és un muntatge que no acaba d’enllaçar bé les seves
parts, que pateix alts i baixos i que la dramatúrgia de Roberto Fratini no és
capaç de relligar.

Dins i fora d’ unes precàries tendes de campanya,
instal·lades en un espai on la sorra n’és protagonista com element i metàfora, set dones narren en l’àmbit
individual, a través de la dansa, la música i la veu, les seves experiències; costums que en
determinats moments comparteixen amb les companyes d’aquest possible camp de
refugiades, amb qui troben tant suport i
comprensió com increpació.

Julie Dossavi, potent ballarina de color,
nascuda a Berlín; Minako Seki, japonesa menuda i d’aparença fràgil; Shantala Shivalingappa de l’India, elegant i
subtil, i Sol Picó, un còctel explosiu de
força i entrega, són les ballarines que intercalen i comparteixen tècniques de
dansa tan diferents com són la dansa africana, contemporània, butoh, hindú i
flamenc. Una mixtura que aconsegueix moments bonics i algunes  espurnes d’emoció i humor, però que no arriba
a afermar-se suficient com per què l’obra obtingui un resultat sòlit i ben
entrellaçat, en el que moments gratuïts i recurrents no hi haurien d’estar
presents.

Adele Madau, Lina León i Marta Robles,
ofereixen una bona interpretació musical a base d’instruments i ritmes molt diversos, a
la vegada que s’integren de ple a l’espectacle i comparteixen repliques amb les
seves companyes de dansa.

CRÍTIQUES RELACIONADES / W.W. (We Women)

TÍTOL CRÍTiCA: Increïble: no paren quietes però no ballen

PER: Jordi Bordes
Jb Defi
VALORACiÓ

6

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Quatre mirades sordes

PER: Aída Pallarès
Aída Pallarès
VALORACiÓ

6

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Las mujeres de Sol Picó toman el Mercat

PER: Carmen del Val
Carmen Del Val
VALORACiÓ

6

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Feminisme global

PER: Manuel Pérez i Muñoz
Manuelperezimunoz2 756x756
VALORACiÓ

6

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Dones, ball i tòpics

PER: Jordi Sora i Domenjó
imagen placeholder
VALORACiÓ

6

LLEGiR MÉS

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat