CRÍTIQUES

VALORACIÓ
6
El tema es mereixia millor resultat
Publicat el: 6 de juliol de 2015
CRÍTiCA: W.W. (We Women)
Sol Picó, com a dona i coreògrafa ens té molt acostumats a veure en els seus
espectacles una part molt potent reivindicativa, de lluita i humor. A We
Women el tema és la condició humana de la dona, com persona i també des de la seva posició
com artista. Aquesta qüestió és suficientment seriosa i suggerent com perquè Picó hagués
esmolat els seus dots creatius i edificat
un muntatge punyent, sense veures obligada a deixar de costat algunes píndoles
d’humor.
La idea d’afrontar la problemàtica que
representa ser dona, aquí i a altres països, és bona i oportuna encarar-la ara,
quan la coreògrafa disposa de moltes eines que li ofereix la maduresa. Però We women no aconsegueix allò que el tema
sembla oferir i el resultat és un muntatge que no acaba d’enllaçar bé les seves
parts, que pateix alts i baixos i que la dramatúrgia de Roberto Fratini no és
capaç de relligar.
Dins i fora d’ unes precàries tendes de campanya,
instal·lades en un espai on la sorra n’és protagonista com element i metàfora, set dones narren en l’àmbit
individual, a través de la dansa, la música i la veu, les seves experiències; costums que en
determinats moments comparteixen amb les companyes d’aquest possible camp de
refugiades, amb qui troben tant suport i
comprensió com increpació.
Julie Dossavi, potent ballarina de color,
nascuda a Berlín; Minako Seki, japonesa menuda i d’aparença fràgil; Shantala Shivalingappa de l’India, elegant i
subtil, i Sol Picó, un còctel explosiu de
força i entrega, són les ballarines que intercalen i comparteixen tècniques de
dansa tan diferents com són la dansa africana, contemporània, butoh, hindú i
flamenc. Una mixtura que aconsegueix moments bonics i algunes espurnes d’emoció i humor, però que no arriba
a afermar-se suficient com per què l’obra obtingui un resultat sòlit i ben
entrellaçat, en el que moments gratuïts i recurrents no hi haurien d’estar
presents.
Adele Madau, Lina León i Marta Robles,
ofereixen una bona interpretació musical a base d’instruments i ritmes molt diversos, a
la vegada que s’integren de ple a l’espectacle i comparteixen repliques amb les
seves companyes de dansa.
CRÍTIQUES RELACIONADES / W.W. (We Women)
TÍTOL CRÍTiCA: Increïble: no paren quietes però no ballen
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
6
TÍTOL CRÍTiCA: Quatre mirades sordes
PER: Aída Pallarès

VALORACiÓ
6
TÍTOL CRÍTiCA: Las mujeres de Sol Picó toman el Mercat
PER: Carmen del Val

VALORACiÓ
6
TÍTOL CRÍTiCA: Feminisme global
PER: Manuel Pérez i Muñoz

VALORACiÓ
6
TÍTOL CRÍTiCA: Dones, ball i tòpics
PER: Jordi Sora i Domenjó

VALORACiÓ
6