CRÍTIQUES

VALORACIÓ
6
Quatre mirades sordes
Publicat el: 7 de juliol de 2015
CRÍTiCA: W.W. (We Women)
Què vol dir ser una dona? Què implica? Quin és el paper de
la dona en el món? Són algunes de les preguntes a les que intenta donar
resposta Sol Picó a We Women, un projecte col·laboratiu sobre la dona
contemporània. Per traçar aquesta mirada Picó s’ha ajuntat amb altres
coreògrafes de cultures diametralment oposades però amb importants punts en
comú: Shantala Shivalingappa, Julie Dossavi, Minako Seki i les músiques Marta
Robles, Adele Madau i Lina León.
Cadascuna de les noies ha aportat la seva pròpia història,
la seva pròpia mirada sobre les barreres físiques, mentals i de gènere. El
problema és que les peces del trencaclosques no encaixen i We Women esdevé un muntatge irregular, massa discursiu i ple d’obvietats.
Per sort Shivalingappa, Picó, Dossavi i Seki desborden talent i ens
ofereixen uns quants solos i duets senzillament fantàstics.
Els moviments delicats i subtils de Shivalingappa, la
japonesa Minako Seki penjada dels cabells a una corda d’estendre la roba, el
caràcter i la força de Sol Picó amb les seves sabatilles de punta vermella, el
ball identitari de Dossavi o el sentiment esquinçador de la veu de Lina León aconsegueixen
hipnotitzar a l’espectador. Cadascuna demostra el seu talent i la riquesa del
seu moviment però malauradament no aconsegueixen dialogar.
CRÍTIQUES RELACIONADES / W.W. (We Women)
TÍTOL CRÍTiCA: Increïble: no paren quietes però no ballen
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
6
TÍTOL CRÍTiCA: Las mujeres de Sol Picó toman el Mercat
PER: Carmen del Val

VALORACiÓ
6
TÍTOL CRÍTiCA: El tema es mereixia millor resultat
PER: Montse Otzet

VALORACiÓ
6
TÍTOL CRÍTiCA: Feminisme global
PER: Manuel Pérez i Muñoz

VALORACiÓ
6
TÍTOL CRÍTiCA: Dones, ball i tòpics
PER: Jordi Sora i Domenjó

VALORACiÓ
6