Idiota

Sempre, sempre, sempre, s’ha de llegir bé un contracte (lletra petita inclosa!). Si no, poden viure’s tràngols com els que pateix el protagonista d’‘Idiota’, un home naïf que confia resoldre els seus deutes amb la grata remuneració d’un experiment psicològic. Però el que inicialment sembla una ganga acaba convertint-se en tota una tortura que el sobrepassa. Arriba al límit. Com funciona la nostra ment? Fins on som capaços d’aguantar? Vendríem els nostres valors per diners? Tot és lícit al servei de la ciència? Són moltes les qüestions que l’autor i director Jordi Casanovas llença a l’escenari, fent còmplice el públic d’aquesta recargolada investigació que pot tenir conseqüències desastroses. L’espectador es posa a la pell del personatge, responent els diferents enigmes des de la tranquil·litat de la butaca, però afligint-se quan les coses van maldades, ja que també li podrien haver anat a ell així d’errar en la solució. Empatitza i evoluciona amb l’home, que ho fa més per necessitat que per voluntat. L’obra concentra la seva força en el diàleg que estableixen la psicòloga i el “subjecte observat”, una dramatúrgia que desborda intel·ligència i reflexió sobre la base de la comèdia negra i de suspens. La combinació és magnètica i la brillant interpretació de Ramon Madaula i Anna Sahun fa rutllar l’acció a tota marxa. Gestos, paraules i reaccions s’amotllen a la tensió creixent, reforçada per l’audiovisual i culminada en diversos pics de gran efectisme. No obstant aquesta intensitat, i tot i amb explosió final, l’últim minut es desinfla una mica. Venint d’on veníem les expectatives del desenllaç eren molt altes. Tret d’aquest detall, certa exageració en l’abast de les proves i el discutible clixé de la psicòloga alemanya (que no “alemana”, com es diu a escena!), la trama està excel·lentment travada i té molts números per fer mereixedor Casanovas del proper Butaca al millor text teatral (n’és un dels cinc nominats).

Jordi Casanovas en estat pur, diria. Ens presenta una història estressant, angoixant, absurda, crítica, divertida, psicològica, intensa. Un home es presenta a unes proves psicològiques molt ben pagades. O això es pensa, perquè de seguida descobrirà que potser no ho estan tan, de ben pagades… Ramon Madaula es posa a la pell d’un petit empresari  hortera i despreocupat que està amb l’aigua al coll i Anna Sahun, a la d’una psicòloga intransigent, dura i insensible que, des del minut zero, té la paella pel mànec. Madaula, amb cua perilla, camisa hortera, botes camperes i pensaments d’adolescent exaltat, es fa divertit, desgraciat, trist i fins i tot entranyable en una interpretació superba. Ella, extremadament elegant, guapa, segura de si mateixa i de tot el que fa, severa (parla en alemany, fins i tot!)... de vegades, fa venir ganes de trencar-li la cara. De manera que el joc, farcit d’enginys i endevinalles, funciona en tot moment. Tot transcorre en temps real (el que deuen durar aquesta mena d’entrevistes), en un despatx ampli i lluminós que, però, arriba a transmetre, quan convé, sensació claustrofòbica. El diàleg, àgil, proper realíssim, ajuda a inhabilitar el menor símptoma d’avorriment o de pesadesa que es pogués percebre. La tensió es palpa des que resulta que aquesta empresa ho sap tot, del visitant i que en el joc (feina? entrevista? enquesta?) estan involucrats familiars de l’innocent aspirant. Lliçons: hem de llegir-nos els contractes abans de firmar-los, hem de pensar-nos molt bé les coses que diem, hem de raonar abans de renunciar a una cosa... Totes aquelles lliçons que ens sabem a la perfecció però que, en el moment de la veritat, potser no apliquem.

Fer una crítica sobre 'Idiota' podría ser el treball més fàcil que he fet fins ara: el text és rodó, les interpretacions magnífiques, és una obra divertida, atrapa des del primer moment... I si al damunt hi afegim que no es pot explicar res de l'argument... doncs adéu!Va, faré un esforç. Començo per Jordi Casanovas, autor i director de l'espectacle, un dramaturg que no para de sorprendrem. Ara mateix, mesos amunt o avall, té 37 anys. Doncs ha escrit 35 obres! És a dir que si hagués seguit un ritme normal, hauria començat a escriure als dos anys. Però com que obligatòriament les ha escrit a un ritme més apretadet, diré que sorprèn com les seves peces tenen la particularitat de ser molt diferents. Per posar-ne alguns exemples, la 'Trilogia Catalana' parla de nosaltres des de diferents àmbits i estils; 'Ruz-Barcenas' és un exercici de teatre document; 'Hey Boy Hey Girl' és una versió -no estrenada a Catalunya- del 'Romeu i Julieta,' portada al Reality Show televisiu; 'L'home amb ulleres de pasta' era un autèntic thriller... Però tenen una cosa en comú: la dèria del dramaturg per seduir el públic amb coses que el toquin d'aprop i que plantegin reflexions.{Idiota} ens toca i molt. I per diferents costats. Però no ho sabrem fins al final. Aparentment assistim a un experiment científic molt ben remunerat, al que un hom,e que s'ha arruïnat amb el negoci de la seva vida, s'ofereix a participar per intentar sortir del pou. Com arribem atrapats fins al final si no sabem de què va? Doncs anem resolent els problemes que la científica proposa. Alguns els encertem, altres no... El públic hi participa des de la butaca i, quan l'encerta, ens adonem de la seva satisfacció . També riem, ens indignem amb l’entrevistadora, patim per ell...Vaja, que estem molt atents al que passa. I intrigats! Recordo que quan vaig sorti de 'Vilafranca, un dinar de festa major', vaig pensar que era el millor que havia escrit. Després de 'Idiota' ja no ho puc dir. Ell escriu així. Diferent. Ben moblat. Rodó.Pel que fa als intèrprets tenen un nivell que poc em queda per dir que no soni a tòpic. Diré, per exemple, que si a {El Rei Lear} vàreu descobrir un Madaula inusual, aquí en trobareu un altra radicalment diferent. I pel que fa a l'Anna Sahun, lamento no veure-la més sovint als teatres per poder fer comparacions d'aquestes. Però si us dic que fa de dolentota, de dona segura, de filla de puta... Penseu que s'assembla a la Lidia Almeida, oi? Res a veure. No ho és i ho fa molt diferent. Tant fàcil que li hagués estat fer de Lídia!Ara si que he dit prou coses, no?

Després de la seva llarga i reeixida aventura teatral catalana, el dramaturg Jordi Casanovas torna a l'estil dels inicis: pocs personatges, intriga i contemporaneïtat. Un home arruïnat pel karaoke que regentava, endeutat, en plena crisi econòmica, descobreix que hi ha una convocatòria per fer unes proves psicològiques molt ben remunerades. Això li permetria guanyar molts diners i solucionar els seus problemes econòmics. S'hi presentarà. És un home endeutat que protagonitza una comèdia que és un thriller o un thriller amb força tocs de comèdia. L'experiment psicològic està certament molt ben pagat però li presentarà sorpreses que no esperava. Es un experiment misteriós que dirigeix una psicòloga força atractiva, però molt refinadament cruel. A cada prova ella li recorda que calia haver llegit abans el full d'instruccions.Les proves són difícils, perilloses i humiliants. Ella és un personatge inquietant que es mou per interès professional: vol confirmar una hipòtesi sobre la conducta humana i res l'aturarà. Ella és la que dirigeix el joc, l'home és la víctima de la seva ambició. De seguida veurem la seva sorpresa davant de les proves i s'espanta d'allò més en mans d'aquesta psicòloga freda, seca, que només vol aconseguir el seu objectiu, que el test surti bé. L'espectacle, de 80 minuts, té molt de comèdia però a mesura que avança, el thriller psicològic va agafant protagonisme. Ramon Madaula és un actor excel·lent sempre i aquí ho demostra una vegada més, amb una expressivitat subtil que atrapa. Ella és Anna Sahun, perfectament en la seva posició de domini sobre el pobre aspirant a guanyar la prova i els diners que li solucionarien la vida. Entre el thriller i la comèdia, "L'Idiota" és un espectacle que enganxa, que no et permet distreure't i que en sortir del teatre, encara hi penses una estona. Serà un llarg èxit.

Segurament al cap de pocs minuts d’haver començat la funció d’Idiota, de Jordi Casanovas, molts espectadors establiran alguna connexió més o menys encertada amb El Mètode Grönholm (2003) o, encara més, amb Paraules Encadenades (1995). Acceptem aquest fet com a inevitable en tant que som davant d’un exercici teatral galceranià, on els personatges juguen al mateix temps que ho fa l’espectador. Però acceptem també que quan Galceran va tenir el seu èxit més internacional ja feia anys i panys que aquesta combinació de thriller, terror, humor negre i joc de lògica pujava als escenaris, sobretot anglosaxons. I a casa nostra el propi Jordi Casanovas en té antecedents d’èxit com Un home amb ulleres de pasta (2010) o Les millors ocasions (2002). No obstant, a Idiota no som davant d’un “whodunit” (el Cluedo de tota la vida) sinó d’un “mind bender”, una posada a prova de la nostra capacitat de raonament i ús de la lògica de les que, com ens acostuma a passar sovint, traiem el millor partit quan som sota pressió. Una pressió extrema en el cas del protagonista. Ramom Madaula interpreta un pare de família propietari d’un ruïnós bar karaoke, que accepta sotmetre’s a unes proves psicològiques a canvi d’un maletí amb els diners suficients per resoldre la seva vida i la dels de casa. I amb això n’hi ha prou i de sobres per construir un artefacte sense fissures que dignifica el teatre de gènere sense necessitat de pedants justificacions. Hi ha missatge, sí. Però no embafa i, de fet, s’integra al joc amb picades d’ullet intencionadament òbvies. Casanovas és implacable en el diàleg. Rèpliques precises de ritme àgil. De seguida anem per feina, sense floritures ni prolegòmens. I el públic queda enganxat amb una brillant arrencada de pura comèdia, on tant Madaula com Anna Sahun, la psicòloga al càrrec de la prova, demostren una química imprescindible per arribar a la meta sense caure al pou, augmentant la tensió i la negror del joc a mesura que la fitxa avança caselles. La gent deixa de riure en sec i Casanovas ens porta per allà on vol. I deixin-se portar perquè el guia es coneix molt bé el camí.

Hi ha poques obres en què un s'hagi de mossegar, sisplau per força, la llengua a l'hora de parlar-ne. Qualsevol pista, indici o petit detall que se'n desveli pot trencar la incògnita que acompanya els espectadors durant els setanta-cinc minuts de la trama.Que l'autor Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978) recorri a la comèdia negra, al thriller psicològic i a un argument que no para de fer pujades i baixades intentant resoldre els enigmes que planteja no és estrany perquè hi té habitutats els espectadors. Però sempre hi ha un "encara més dificil". O, dit d'una altra manera, un "encara més sorprenent".Un servidor, doncs, només es veu autoritzat a explicar que l'obra reuneix dos personatges singulars en escena: una psicòloga d'origen alemany —¿això es pot dir, oi?— i un voluntari sota remuneració i contracte signat per enfrontar-se a unes proves psicològiques que formen part d'un treball de camp experimental sobre fins a quin punt el cervell humà pot reaccionar en una direcció o una altra, segons com bufi el vent.Quan es parla d'una obra d'aquest gènere, la temàtica aparentment científica pot allunyar alguns espectadors que se'n sentin reticents. Ben al contrari! La manera de tractar la qüestió no deixa de banda un to de comèdia que fa que els espectadors empatitzin de seguida amb els dos personatges i no es pugin retenir a l'humor subjacent que hi ha darrere dels primers diàlegs. (...)